Biblioteca Sanchis Guarner
 |
Títol: | Papers d'etnopoètica |
| Autor: | Joan Borja | |
| Edició: | Alacant-Barcelona, IIFV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat | |
| Any: | 2014 | |
| Resum: | Mestre per l’especialitat de
Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia, Joan
Borja i Sanz (Altea, 1968) ha estat vicedegà de la Facultat d’Educació
de la Universitat d’Alacant, director de la Seu Universitària de la
Marina, director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe i director
del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.
Autor o coautor d’una trentena de llibres, entre les seues publicacions
destaquen títols com Comunicar
la ciència, Els
aforismes de Joan Fuster, Valencià mitjà, Meleagre, La utopia de la ciència,
Llegendes del sud,
Els discursos de
la ciència, Café
del temps, El
color de les quimeres o Àncora del temps.
Actualment treballa com a professor i investigador en la Universitat
d’Alacant, on dirigeix la publicació científica Ítaca. Revista de Filologia. Papers d’etnopoètica és un recull d’estudis que proposen un recorregut assagístic: un itinerari que discorre des de la Chanson de Roland i l’aurèola llegendària que l’embolcalla fins a l’obra literària d’un autor actual, viu i actiu, com és el benisser Bernat Capó. I això amb parada i fonda en el fascinant cicle narratiu del rei Jaume I; les concessions a la fantasia popular del Tirant lo Blanc; la cohesió territorial en les formes de la rondallística; l’aventura de la cançonística contemporània; els documents etnopoètics que, talment la rosa de paper del poema de Vicent Andrés Estellés, passen encara de mà a mà en entorns rurals; l’excepcional projecte de literaturització de relats populars que, en singularíssimes circumstàncies, va bastir l’escriptor Enric Valor; o l’espectacular moviment —sense equivalents clars en cap altre racó del món— de l’anomenada Nova Cançó (que a pesar del nom i les consignes programàtiques, va propiciar la reconciliació de la societat catalana contemporània amb la tradició musical pròpia). Papers d’etnopoètica, per tant, servits amb el mer propòsit de reclamar l’atenció, ací i allà, sobre la importància de la paraula oral, anònima i popularment assumida en la imaginació compartida. |