XV Premis de la crítica
Parlaments
Dossier multimèdia
Acta de lliurament dels Premis
| El Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, reunit de manera virtual el dia 10 de maig de 2021, acordà per unanimitat acceptar les propostes de les diferents comissions que es van constitutir per cadascun dels premis convocats. En aquesta XV convocatòria dels Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana els guardonats en les diferents modalitats són els següents: | |
| Modalitat de Creació Literària | El jurat
del premi de creació literària de l’IIFV de 2020, format per Joaquim
Espinós, Anna Esteve i Juli Capilla, ha triat l’obra Serem
Atlàntida, de Joan
Benesiu, publicada per Edicions del Periscopi el 2019. El
jurat ha valorat el seu caràcter innovador, la voluntat d’obrir nous
camins en el gènere novel·lesc, tot hibridant-lo amb l’assaig, així com
l’alt nivell del debat conceptual que hi proposa, al voltant de temes
tan rellevants com els de frontera, memòria, simulacre o identitat. Es
tracta, en definitiva, d’una proposta incitadora, que ens convida a
reflexionar sobre el món actual, i que continua la prometedora via
oberta per la seua novel·la anterior, Gegants
de gel. Recull el premi Joan Benesiu |
| Modalitat de Literatura Infantil i Juvenil | El Jurat
format per Gemma Lluch, Vicent Vidal i Ma. Àngels Francés, que en fa de
coordinadora, resol
Atorgar el guardó a Maria
Dolors Pellicer i Sòria, autora, i Irene Bofill,
il·lustradora, pel llibre Comptem
cabretes i pintem ocells (2019), Col·lecció “Vagó de
versos”, de l’Editorial Andana. El Jurat destaca la qualitat literària
d’aquest llibre de poemes, autora de llarga i consolidada trajectòria
que desplega relacions intertextuals amb la millor producció poètica
contemporània en llengua catalana i amb la nostra tradició oral. Cal
fer esment, a més, de la intensitat del ritme i l’elevada musicalitat,
tant en l’àmbit de contingut com de forma, i la capacitat per
ajustar-se a l’univers infantil. Acompanyen aquest recorregut per la
quotidianitat dels nens il·lustracions de gran plasticitat i simbologia
cromàtica, a càrrec d’Irene Bofill. Finalment, és important notar la
qualitat de la col·lecció on apareix publicat el llibre, “Vagó de
versos”, de l’editorial Andana, l’única d’aquestes característiques en
tot el domini lingüístic. Recull el premi M. Dolors Pellicer |
| Modalitat d’arts escèniques i audiovisuals | La
comissió del Premi de les arts escèniques i audiovisuals formada per
Jaume Lloret, Francisca Ferrer, Ramon X. Rosselló i Virgilio Tortosa,
proposa atorgar el premi
ex aequo a Pep
Cortés i a la companyia Ananda
Dansa, en
reconeixement a dues trajectòries rellevants en el desenvolupament i la
consolidació de les arts escèniques valencianes. Pep Cortés (Alcoi, 1945-Barcelona, 2019) ha estat un actor i director teatral de llarga i reconeguda trajectòria. Va guanyar el premi a millor actor de la Generalitat Valenciana l'any 1992 per Estimat mentider, de Jerome Kilty, i l’any 1997 per La lliçó, d’Eugène Ionesco. El 1999 va rebre el premi a la millor direcció de la Generalitat Valenciana per Terentius, de Juanjo Prats. Ha treballat amb importants creadors, tant escènics (Carles Santos, Sergi Belbel…), com del cinema (Bigas Luna, Fernando Trueba…). Com a actor, també ha tingut una presència destacada en sèries de Canal 9, com Senyor retor, i de TV3. Va jugar un paper rellevant en el teatre alcoià contemporani, on destaca el seu treball per la professionalització de la companyia La Cassola, que va refundar el 1987. D’aquesta companyia sorgiran un seguit d’intèrprets amb els quals col·laborà en moltes ocasions, de manera especial amb la companyia alcoiana La Dependent. El seu darrer treball de direcció fou Els dies de la nit, de Joan Lluís Moreno, per a Maror Produccions, espectacle estrenat el 2019. Recull el premi Joanfra Rozalén Ananda Dansa, companyia de dansa contemporània creada el 1981 per Rosángeles i Édison Valls, ha tancat la seua llarga i reconeguda trajectòria amb l’espectacle Âtman, el comiat, estrenat al Palau de les Arts de València el gener de 2020. La companyia ha rebut, entre d’altres, 10 premis Max, la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, el Premi Nacional de Dansa o la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura. Ananda Dansa ha estat un agent indiscutible en el sector escènic valencià, amb creacions tant per a adults com a per públic familiar, caracteritzades pel seu compromís i amb un arrelament al nostre territori, des d’on ha treballat envoltada d’artistes valencians (ballarins, músics…). El seu darrer espectacle, Âtman, el comiat, que reflexiona sobre la violència contra les dones, és també un homenatge a la cultura pròpia, on s’integren el cant d’estil valencià i la poesia de Vicent Andrés Estellés. En aquest espectacle ha participat un conjunt ampli i representatiu dels molts ballarins i ballarines que han treballat per a la companyia. Recull el premi Toni Aparisi |
| Modalitat de Comunicació i Difusió Cultural | Comissió
formada per Josep Forcadell, Carme Pinyana i Maite Simón. La Comissió
proposa la candidatura de Susanna
Lliberós i Cubero, conductora en la ràdio À Punt del
magazin "Pròxima Parada", amb més de 500 programes. Susanna Lliberos ens sembla una bona comunicadora. Una comunicadora madura i seriosa que sempre ha anat més enllà de la visió de la realitat que faciliten les agències de notícies i els grans mitjans. Som conscients que no sempre és fàcil donar una visió valenciana de les coses que passen, però, al nostre parer, Susanna Lliberós en el programa "Pròxima Parada", entre informació, divulgació cultural i entreteniment, un programa digne, fa un intent de donar la informació i portar la reflexió i el debat des d'una perspectiva valenciana plural en els diferents temes que s'hi tracten. La seua trajectòria com a periodista, primer de Canal 9; entremig, com a comunicadora freelance i per a diversos mitjans, l'ha portada a conduir nombrosos actes, entre els quals alguns d'oficials a la Universitat Jaume I, i de diferents associacions. El seu compromís amb la cultura i llengua és innegable i plenament demostrat. Entre altres, podem esmentar que va ser protagonista del projecte expositiu LITE-RATES. MAMÍFERES DE LA CULTURA del col·leciu ADONA'T, en la seua faceta de comunicadora. A més, ha desenvolupat una dedicació a la poesia, associada a la Cooperativa de Lletres El Pont. A més a més, és autora de tres llibres de poesia: Cel·les (2008), Compàs d'espera (2013) i Llibre dels espills (2015). Recull el premi Susannas Lliberós i Cubero |
| Modalitat de Estudis Lingüístics i Literaris | Comissió
formada per Brauli Montoya, Enric Balaguer i Llúcia Martín. El resultat
de la nostra deliberació ha estat de concedir el premi d’Estudis
lingüístic i literaris al treball: El
parlar
del “tinguem”. El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència,
de Vicent Bataller, Ajuntament
de Xàtiva, 2 volums, 2018. Dins del gènere de la monografia dialectal, constitueix una descripció completa i acurada del parlar de la comarca de la Costera, poble a poble, inclosos alguns de limítrofs de comarques veïnes. Els seus dos volums contenen tota la gramàtica comarcal: fonètica,morfologia i lèxic. Aquest darrer apartat, el més extens del llibre, és, realment, un autèntic diccionari temàtic, que queda resumit en 187 mapes que conformen, en el segon volum, un autèntic atles de la comarca. Recull el premi Vicent Bataller |
Discurs del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant
Rectora magnífica de la Universitat d’Alacant, Sr. director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Sr. Vicedirector, Sra. Secretaria, Sr. Daniel Climent Giner, guardonats i guardonades en aquests quinzens premis de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amics i amigues presents ací o a través de la retransmissió d'aquest esdeveniment, benvingudes i benvinguts a l'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant.
És un orgull per a la nostra Facultat celebrar en les seues instal·lacions aquest acte. Acte que simbolitza l'estreta col·laboració entre els nostres dos centres, la Facultat i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, gràcies a l'inestimable cordó umbilical que suposa el Departament de Filologia catalana.
D'altra banda, aquests premis representen en llengua valenciana tot l'esforç creatiu i d'investigació, l'enorme esforç artístic i científic, que es desenvolupa des de la filologia, des de les disciplines d'Humanitats: la creació, l'educació i formació de joves lectors, les arts escèniques i audiovisuals, l'aplicació del mètode científic a la investigació en llengua i literatura i la transferència dels seus resultats, la comunicació i difusió de la cultura. I tot això amb el ferm compromís de la defensa de les Humanitats, des de la defensa de la llengua, la literatura i la cultura valencianes.
Així doncs, enhorabona i gràcies, en primer lloc als qui avui reben aquest guardó, en segon lloc a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana per l'organització i la seua col·laboració. Gràcies a totes i tots per participar en aquest dia de celebració de les nostres lletres, moltes gràcies.
Un cordial saludo, Juan Francisco Mesa Sanz
Discurs de la rectora de la Universitat d'Alacant
Senyor vicerector de la Universitat de València / Castelló
Senyor director de l’Institut Interuniverstàri de Filologia
Valenciana
Senyor degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat
d’Alacant
Acadèmiques i acadèmics,
Benvolgut estudiantat
Senyores i senyors
Com a rectora de la Universitat d’Alacant, és per a mi un plaer
acollir a casa nostra aquesta nova edició de Premis de la Crítica de
l’Institut Interuniversitàri de Filologia Valenciana, un centre format
per investigadores i investigadors de les universitats d’Alacant,
València i Jaume I de Castelló.
Gran és el compromís de la institució a la qual represente amb la
normalització lingüística.
Un compromís de més de 30 anys impartint docència en valencià a les
nostres aules, sobre tot a la facultat que hui ens acull, la de
Filosofia i Lletres i la Facultat d’Educació.
Un compromís que, no obstant, demana una bona empenta i per això
estem fent un esforç de transformació i de reafermació d’estructures
com ara el Servei de Llengües.
Volem millorar per tal d’adaptar-nos a les demandes educatives
actuals.
Volém oferir al nostre alumnat i també al nostre personal, tots els
avantatges de l’educació plurilingüe.
Creat per l’il·lustre Manuel Sánchis Guarner al 1978, l’Institut de
Filologia Valeciana és l’avantpassat primer de l’actual Institut
Interuniversitàri de Filologia Valenciana fúndate al 1994.
L’esència, però, continua intacta i el seu objectiu és mantè a hores
d’ara fidel a l’originari: la recerca del valencià com a varietat
específica de la llengua catalana en totes les vessants de la
comunicación social, de la producción literaria i de les manifestacions
col·lectives de la cultura pròpia.
Fidels amb aquest esperit, els premis de la Crítica van nàixer per a
la defensa i la promoció social del valencià. Una manera de
visibilitzar explicitament als autors i les autores valencianes que
destaquen per la seua qualitat i el seu compromís per la llengua en
diferents àmbits de la recerca, l’activitat cultural, la creació
literaria i la comunicació social.
En aquest sentit, coincidim amb els valors de l’Institut i del
premi, perque el pensament crític, la qualitat i el compromís social
amb l'extensió i l'ús normal del valencià són valors que caracteritzen
la nostra vida universitària i que expressem amb activitats com aquest
lliurament dels Premis de la Crítica.
És per això que vull expressar la meua felicitació, i la de la
Universitat d’Alacant, a tots els premiats.
En primer Llop, l’enhorabona. Daniel Climent Giner per la seua
conferència i, com no, als guardonats:
A Joan Benesiu, Premi de Creació Literària, per Serem Atlàntida,
A María Dolors Pellicer i Sòria, Premi de Literatura Infantil i
Juvenil, per Comptem cabretes i pintem ocells,
A Pep Cortés i la Companyia Amanda Dansa, Premi ex aequo d’Arts
Escèniques i Audiovisuals,
A Vicent Bataller, Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris, per El
parlar del “tinguem”. El valencià de Xàtiva i la seua àrea
d’influència,
I, per últim, a Susana Lliberós i Cubero, Premi de comunicació i
difusió cultural.
A totes i a tots, la més sincera enhorabona.
No em queda res més que agraïr a l’Institut el seu esforç per la
dignificació de la llengua i la literatura valencianes i animar-los a
continuar endavant amb els seus objectius de recerca i difusió del
coneixement que es fa en la nostra llengua.
Moltes gràcies a tots i a totes per acompanyar-nos en aquest lliurament de premis. Molt bon día.
À punt, reportatge (a partir del minut 15)