XIV Premis de la crítica

Parlaments

• Discurs de la vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València
• Discurs del director de l'IIFV, Dr. Joan Rafael Ramos

Acta de lliurament dels Premis

Discurs de la vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València

Director de l’IIFV, Joan Rafael Ramos 

Degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Amparo Ricós Secretària de l’IIFV, 

Autoritats (Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, President Acadèmia Valenciana de la Llengua) 

Representants d’altres Universitats, altres seus de l’IIFV, entitats culturals, cíviques i socials 

Sra. Najat El Hachmi 

Premiats (Josep Vicent Frechina, Abel Soler, Enric Portalés, Cinemes Albatexas, Companyia Teatre Micalet, Emili Rodríguez-Bernabeu) 

Amigues i amics 

Una vegada més la Universitat de València té l’honor de ser la seu d’aquests premis de la crítica de l’IIFV i això em dóna l’oportunitat de presidir-los en representació de la rectora de la Universitat de València, la professora Mavi Mestre, que haguera volgut estar hui ací però excusa la seua assistència per trobar-se en la trobada de rectores i rectors en Salamanca. 

Aquests premis, de llarga tradició, tenen com a objectiu premiar activitats que han destacat per la seua contribució a la cultura i llengua valenciana des de la literatura, el teatre, el cinema, la comunicació o qualsevol altra manifestació acadèmica, cívica o cultural. 

I en eixa idea, en eixa finalitat, és important que totes i tots els que estem ací estiguem compromesos, a nivell individual i des de les institucions que representem. 

Em permetran que assenyale que els Estatuts de la Universitat de València estableixen clarament el nostre compromís com a institució “al servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles", una institució "vinculada a la realitat històrica, social i econòmica valenciana”, que dedica “especial atenció a l'estudi i desenvolupament de la cultura valenciana i es projecta activament sobre els problemes valencians", estimulant i acollint “activitats intel·lectuals i crítiques en tots els camps de la cultura". La Universitat de València és, doncs, un espai obert a la societat i a la ciutadania que dedica un gran esforç a la seua tercera missió, la dimensió social, la de retornar a la societat tot el suport que rep, i ho fa de diverses maneres i molt especialment en forma de múltiples activitats de difusió de la cultura i la llengua ja que la universitat sempre ha volgut, i té l’obligació, de ser un referent clar en la línia de recuperació lingüística i cultural del nostre poble. 

També voldria destacar que la Universitat de València ha fet en els darrers anys un gran esforç en el camí del multilingüisme, especialment en l’ús docent del valencià i llengües estrangeres, i crec que podem sentir-nos orgullosos de dir que en aquests moments un 37% de la nostra oferta docent global és en valencià i quasi un 8% en anglès. Des d’ací el meu agraïment a tota la comunitat universitària i molt especialment al servei de política lingüística, als centres, als departaments i als instituts, entre els quals l’IIFV te un paper i una contribució fonamental en la nostra política lingüística. 

Cal dir que el treball de la Universitat pública en aquests anys no ha estat fàcil, que hem viscut anys molt complexes, amb una crisi que més enllà de les conseqüències econòmiques, ha esdevingut en un canvi de model social i en polítiques de reducció de l’estat del benestar. Per això és tant o més important que totes les universitats públiques, totes les institucions amb uns objectius comuns, intercanviem experiències i col·laborem en tota mena de polítiques i especialment en política lingüística perquè necessitem un acord social i polític, en profunditat i de llarg termini, que ens comprometa en la defensa de la igualtat dels drets lingüístics dels valencians i les valencianes. 

En eixe sentit crec que hem de congratular-nos de la recuperació de la radiotelevisió valenciana perquè la presència de una llengua als mitjans de comunicació és fonamental per a garantir la recuperació d’una llengua minoritzada, per a aconseguir la identificació de la ciutadania amb la llengua pròpia i com a eina fonamental per al seu aprenentatge. Una televisió pública és una eina de vertebració i cohesió social i, en el cas valencià, de la difusió i protecció de la llengua que es parla en el dia a dia als pobles i ciutats però no és escoltada en espais formals. 

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, creat fa ara quaranta anys per Sanchis Guarner, i format per investigadors de les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, és un referent fonamental en eixe sentit, en la recerca, la docència i l’assessorament sobre el valencià com a varietat específica de la llengua catalana, en tots els vessants de la comunicació social, de la producció literària i de les manifestacions col·lectives de la cultura. 

Els Premis de la Crítica són una mostra d’eixa activitat, del pensament crític i el compromís social que caracteritzen les accions de l’IIFV que, amb aquests premis, volen reconèixer de manera explícita la contribució dels investigadors i creadors valencians a la seua llengua i a la seua societat. 

Com que elles i ells, les premiades i els premiats, són els protagonistes d’aquest acte, passem ara al seu lliurament dels premis. 

Per acabar, només em resta expressar la meua felicitació i la de la Universitat de València a tots els premiats: 

    Premi de Literatura Infantil i Juvenil: Josep Vicent Frechina 

    Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris, apartat de Literatura: Abel Soler 

    Premi d’Estudis Lingüístics i Literaris, apartat de Llengua: Enric Portalés 

    Premi de Comunicació i Difusió Cultural: Cinemes Albatexas 

    Premi d’Arts Escèniques i Audiovisuals: Companyia Teatre Micalet 

    Premi de Creació Literària: Emili Rodríguez-Bernabeu 

Felicitar l’escriptora Najat El Hachmi per la seua excel·lent conferència ‘Literatura i Multiculturalitat’ i per la seua magnífica obra literària i agrair-li, la seua presència. 

Gràcies als organitzadors dels premis i gràcies per la seua presència a les autoritats que ens acompanyen i, per descomptat, a tot el públic assistent.

Discurs del director de l'IIFV, Dr. Joan Rafael Ramos

Autoritats: 

    Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel Vázquez

    Degana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Amparo Ricós

    Representants per delegació del rector de la Universitat Jaume I, Adolf Piquer, i del rector de la Universitat d’Alacant, Antoni Mas, alhora que directors de les seus de l’IIFV en aquestes universitats

    Secretària de l’IIFV, Marinela Garcia

No voldria començar aquest breu parlament sense agrair la presència de nombroses autoritats i representants institucionals que avui ens fan l’honor d’acompanyar-nos en aquest acte emotiu i rellevant de lliurament dels Premis de la Crítica del nostre Institut:

    President de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer

    Dr. Antoni Ferrando, per delegació de la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans,

    Director General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, per delegació del conseller de Cultura

    Secretari executiu del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet 

    Directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Maria Àngels Francés

    Director de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, Vicent Flor

    Director de Publicacions i Investigació de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Joan Borja

    Maite Simón per delegació del Director de Publicacions de la Universitat de València,

    President d’Escola Valenciana, Vicent Moreno

    Secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, per delegació del seu president

    Representants del Consell assessor de la Fundació Bromera

    Representants del CEFIRE de Plurilingüisme d’Alzira

    Membres de les institucions acadèmiques de l’Institut d’Interuniversitari de Filologia Valenciana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’IEC

    Benvolguts col·legues de les universitats valencianes, de l’ensenyament, de l’administració i públic en general. 

Avui és un d’aquells dies grans de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Dic que és gran perquè tenim el goig de celebrar una edició més dels Premis de la Crítica, la que fa catorze. Des que vam començar a organitzar aquests premis, ara fa 20 vint anys, els procés de selecció dels premiats ens ha servit per a fer un seguiment del caràcter dinàmic i vertebrador de moltes persones i entitats que han treballat i continuen treballant, des d’àmbits socials i culturals ben diversos, per la llengua i la cultura dels valencians. I ho han fet en el marc d’una situació sociolingüística que no afavoreix la seua faena, però el compromís de tirar avant, de projectar els seus coneixements i experiències sobre la resta de la societat els ha impel·lit a persistir en les seues iniciatives. El marc dels Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana és un bon moment per a guardonar aquests esforços, i l’edició que celebrem enguany no podia ser menys. 

Vivim en una societat canviant, en què els esdeveniments polítics i socials van marcant les nostres pautes lingüístiques i culturals. I en actes com aquest també és un bon moment per a valorar d’on venim i on anem. Encara recorde, ara fa dos anys, quan en la darrera edició dels Premis de la Crítica, que va tindre lloc a la Universitat Jaume I, incidia en les noves maneres de fer que s’albiraven en el nou govern valencià. Havíem passat d’una clausura dels mitjans de comunicació en valencià i d’un estratègia ostracista de la cultura pròpia a una voluntat política de respectar-la, de mantindre-la i de crear mecanismes per a projectar-la sobre el futur. 

Una prova ben evident d’això és la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, que ha començat a dinamitzar sectors culturals ben diversos, d’una manera o altra també representats en aquests premis (periodistes, actors, guionistes, assessors lingüístics, la indústria del cine i de la televisió), els quals viuen i treballen amb la llengua. Les emissions de ràdio ja són una realitat, i la televisió, si no hi ha més impediments, ja la tenim damunt. 

Ara bé, en aquest tema, en una societat com la nostra, en què tant els estudis de camp com la percepció diària posen de manifest una pèrdua de l’ús espontani de la llengua i un elevat grau d’interferència lingüística, és important estar atents a la qualitat lingüística dels professionals de la ràdio i de la televisió. De fet, d’ara en avant esdevindran referents per a molts parlants. Tampoc no hem de perdre de vista la importància que les emissions siguen íntegrament en valencià, en un mercat abassegadorament dominat pel castellà i l’anglés, i malgrat que, des de determinats sectors polítics, es faça una defensa demagògica d’aquestes llengües. 

En l’àmbit de l’educació, també hem pogut comprovar una política dinamitzadora i respectuosa amb la llengua, i des de l’IIFV s’ha intentat col·laborar i donar suport a les iniciatives que s’han fet en aquest sentit, per mitjà d’assessorament lingüístic i educatiu, o a través de comunicats quan decisions judicials pensàvem que desafavorien les accions de normalització de la llengua. Amb tot, també és transcendental que els polítics facen autocrítica i busquen estratègies que eviten conflictes innecessaris o accions judicials en contra. 

No ens passa tampoc per alt l’ambient antivalencianista que es promociona per part d’alguns polítics, atiat en els darrers mesos per la situació política de Catalunya. Els intents de denunciar un suposat adoctrinament dels docents, propi d’una caça de bruixes, o les disputes d’alguns polítics per veure qui és més espanyol, sense tindre el més mínim respecte per les diferents llengües i cultures que formen part de l’Estat espanyol, posen de manifest un menyspreu absolut pel conjunt dels valencians i alimenten el discurs de la por i l’odi. 

Davant d’aquest panorama de blancs, grisos i negres, des de l’IIFV continuem treballant perquè la projecció, la promoció i la normalització de la llengua puga ser una realitat. És per això que les nostres iniciatives tracten d’afavorir consensos i de sumar esforços. En aquest punt, un dels aspectes a debat en les darreres dècades ha sigut el model de llengua dels mitjans de comunicació valencians. L’any 1987 l’IIFV, davant de la imminent l’obertura de la Radiotelevisió valenciana, ja va organitzar unes jornades, l’any passat amb motiu de l’obertura d’Àpunt, i després de la experiència anterior, vam coorganitzar una altra jornada sobre aquest tema. Les reflexions han ajudat a l’elaboració d’un esperançador Llibre d’estil de la CVMC, que es pot perfilar com a superador de divergències lingüístiques que encara són motiu de discussions que no beneficien gens ni mica un projecte comú. En aquest sentit, trobe un signe de normalitat que avui a la sala puguem comptar amb la presència conjunta de representants de l’AVL i de l’IEC, i que això comporte una nova via de cooperació. 

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana es manté també compromés amb l’ajuda a joves investigadors, els quals, a través de les nostres publicacions, poden divulgar els seus estudis. Moltes tesis doctorals s’han difós per mitjà de la nostra col·lecció Sanchis Guarner, que a hores d’ara ja ha tret 87 volums. I són molts els treballs que han vist la llum a través de les nostres col·leccions Symposia Philologica i Essencial. Una menció especial tenen els dinamisme de les revistes periòdiques Caplletra i Catalan Journal of Linguistics, que han aconseguit situar-se en un lloc destacat dins de l’exigent món de la indexació. 

Però, des del nostre institut, la transferència de coneixements no l’entenem únicament des del vessant de les publicacions, sinó que el nostre objectiu és anar més enllà. Volem estar pendents del que passa en el nostre entorn i volem formar part d’una societat que reivindica una major presència del valencià. És en aquest context de reivindicació de la llengua, com a objecte d’estudi i com a vehicle de difusió científica i cultural, que hem d’emmarcar l’organització dels Premis de la Crítica de l’IIFV. És la manera que tenim d’agrair i de reconéixer la tasca que duen a terme els escriptors, les editorials, els mitjans de comunicació, els grups de teatre, els agents socials, les entitats i institucions que treballen per la llengua, i la societat valenciana en general. Aquesta concepció transversal de la llengua és la que explica que els nostres premis tinguen sis seccions: Creació literària, Literatura Infantil i Juvenil, Arts escèniques i audiovisuals, Comunicació i difusió cultural, i Estudis lingüístics i literaris, desglossat en llengua i literatura. 

Els nostres premis no tenen una dotació econòmica, ja ens agradaria, però sí que tenen la intenció d’expressar, a través d’un guardó, un sincer agraïment als guanyadors, que simbolitza un reconeixement del seu esforç per una faena ben feta. Una faena que és fruit d’un treball continuat per superar obstacles i per promocionar la nostra llengua i la nostra cultura. Avui comptem entre els premiats amb persones i entitats ben diverses, però totes amb una qualitat i dedicació que les fan mereixedores d’aquest guardó: Josep Vicent Frechina, Abel Soler, Enric Portalés, Emili Rodríguez-Bernabeu, Albatexas Cinemes i la Companyia Teatre Micalet. A tots ells, la nostra sincera felicitació, i els animem a continuar desenvolupant les seues activitats. 

És evident que, per a poder premiar, cal que hi haja unes comissions que valoren els possibles candidats. En aquest sentit, des d’ací també volem agrair la tasca dels jurats de cada una de les seccions dels premis. És la seua rigorosa anàlisi la que avui ens permetrà mostrar el nostre reconeixement als guardonats. 

Per acabar, també volem agrair a l’escriptora Najat El Hachmi el fet d’haver acceptat la nostra invitació a completar aquest acte de lliurament dels premis amb una dissertació sobre «Literatura i multiculturalitat». Serà una oportunitat magnífica per a mostrar a la nostra societat, amb brots cada volta més habituals d’intransigència, que la diversitat cultural i idiomàtica, quan hi ha un respecte i una voluntat de compartir projectes vitals, uneix les persones i les fa més generoses. 

Moltes gràcies.