Puig Espert, Francesc

Nom literari Francesc Puig
Biografia PUIG ESPERT, Francesc (València 1892-París 1967). Poeta. Després de llicenciar-se en Filosofia i Lletres en la Universitat de valència, realitzà un viatge d’ampliació d’estudis a Nàpols, per a investigar en els arxius la denominació catalanoaragonesa medieval. En tornar a València, fundà amb Lluís Gozalbo Paris, Nicolau Primitiu Gómez-Serrano, Lluís Querol i Roso i Francesc Martinez i Martínez, el laboratori d’arqueologia de la Universitat de València. També a València obtingué i exercí una càtedra en l’institut Lluís Vives i presidí el Cercle de Belles Arts. Intervingué en política durant la Segona República, i a conseqüència de les seues idees esquerranes hagué d’exiliar-se en acabar la Guerra Civil a París, com a lector d’espanyol en el Liceé Chaptal, i es dedicà als negocis cinematogràfics. Com a poeta s’havia donat a conéixer amb Esberles del cor (1914), i aconseguí la Flor Natural dels Jocs Florals en els anys 1916, 1920, 1921 i 1960. S’interessà també per la narrativa (La Purissimeta, 1921); Nits d’hivern) i pel teatre (Lo que ningú sabia i Pantomima, 1928). Part de la seua producció poètica va ser editada pòstumament el 1967 com Hortolans.
Obres
El que ningú sabia
Pantomima