Navarro Llombart, Carmel

Nom literari Navarro Llombart, Carmel
Biografia NAVARRO I LLOMBART, Carmel (València 1848-1895). Escriptor que signà sovint les seues obres amb el pseudònim de “Constantí Llombart”. De formació pràcticament autodidacta, començà la seua carrera literària escrivint poemes en castellà, de caire romàntic i breus peces teatrals (En lo mercat de València i el miracle de sant Vicent Ferrer La calúmnia castigada). La revolució de 1868 va ser per a ell “la revelación de un mundo desconocido”. Va prendre part activa en aquesta, col·laborà en “El diablo cojuelo” i “La propaganda republicana”, i escrigué una sèrie de Cantos republicanos. El 1871-1872 publicà en “La ilustración republicana federal” diversos poemes, encara en castellà, en els quals, a més del federalisme, apareixien els temes de la injustícia social, l’esclavisme i l’oposició a les quintes, amb una certa dignitat literària. També el 1872 publicà una compilació d’epigrames d’autors catalans, Niu d’abelles. A l’any següent, en col·laboració amb Josep Sanmartín i Aguirre, una col·lecció de faules Flores i perlas; també escrigué el mateix any Trece días de sitio, un document sobre el cantó valencià; i diversos drames polítics: Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos i Lo darrer agermanat (1884). Fundà i dirigí el “Calendari llemosí” “Lo Rat Penat” (1875), per al qual comptà amb importants col·laboracions d’importants escriptors del País Valencià, el Principat i les Illes Balears. Les pretensions de Llombart tenien una forta voluntat d’aproximació als sectors populars, contràriament al corrent més burgés i conservador de Llorente. El seu republicanisme no va tenir un desenvolupament clar, malgrat el seu interés pels resultats d’un valencianisme actiu. El seu ideari polític fou sempre incoherent i confús. El 1887 va dirigir setmanaris de caire satíric com “El pare Maulet”, “El bou solt”, etc. Va traduir al castellà Jacint Verdaguer. Defensor de la unitat lingüística, comptà amb la col·laboració dels autors catalans; d’aquesta col·laboració eixiren a la llum obres com Tabal i donsaina (1878), Tipos d’auca (1877), etc. Va fer un tercera edició del Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig, uns extensa bibliografia d’escriptors valencians, Los fills de la morta-viva (1879-1885 i 1973), la seua obra més important tot i els defectes i Guía de Buñol y sus alrededores (1884) . En els seus darrers anys retornà a les seues posicions polítiques de joventut –republicanisme federal- i agrupà al seu voltant a diversos joves en els quals influí: Rafael Altamira i Crevea, Vicente Blasco Ibáñez, Lluís Bernat i Ferrer, Andrés i Cabrelles, etc. La seua figura ha estat reivindicada sovint, sobretot per grups polítics valencianistes posteriors, com a la d’un iniciador. Pel que fa al teatre, va escriure la sarsuela còmica L’agüela Poala amb Ricard Cester, El darrer agermanat i La sombra de Carracuca!.
Obres
Agüela Puala , L'