Llorente i Falcó, Teodor

Nom literari Llorente i Falcó, Teodor
Biografia LLORENTE I FALCÓ, Teodor (València 1879-1949). Periodista. Llicenciat en dret, substituí al seu pare, Teodor Llorente i Olivares, en la direcció del diario “Las Provincias” en 1905. Col·laborador assidu de “ABC”, “La Il·lustració Catalana” i altres publicacions de l’època, dirigí també les revistes “Loa Exposición Valenciana” i “El Agrícola Levantino”. Director degà del Centre de Cultura Valenciana en el període 1939-41 i secretari de Lo Rat Penat, pertanyé, també a nombroses entitats científiques, socials, econòmiques i culturals, en què ocupà diversos càrrecs. La seua preocupació per la seua difusió i coneixements del valencià el portà a col·laborar estretament amb el pare Lluís Fullana en la confecció de la seua gramàtica. En la seua activitat periodística es valgué de diversos pseudònims com: “Juan de Antaño”, “Jordi de Fenollar” o “Aradiel”, alguns dels quals aplegà a emprar-los per a signar els seus llibres. Recollí en tres volums la correspondència paterna sota el títol Epistolari-Llorente, amb notes i acotacions. Entre les seues obres destaquen: Ráfagas del campo, impresiones de la manada; Cuentos maravillosos i Nuevos cuentos maravillosos (adaptació castellana de contes mallorquins); En defensa de la personalidad valenciana; Los valencianos en San Sebastián; Mistral y Llorente; Eduardo Escalante (Recopilación de datos para un estudio sobre su personalidad literaria) i Memorias de un setentón. I escrigué el quadret La plantà del melonar (1914).
Obres
Plantà del melonar, La