Domínguez Barberà, Martí

Nom literari Domínguez Barberà, Martí
Biografia DOMÍNGUEZ BARBERÀ, Martí (Algemesí 1908-València 1984). Periodista i escriptor. Llicenciat en Dret per la Universitat de València (1929) va col·laborar en Informaciones” de Madrid, “Diario de Valencia” , “Las Provincias” i en la revista “El verso valenciano”. Militant actiu de la Dreta Regional Valenciana en la pre-guerra va ser tinent de l’estat major de l’exèrct nacional durant el 1938-1939. Va ser ponent de cultura i turisme de l’Ajuntament de València durant l’alcaldia del Baró de Càrcer. El 1942 va ser subdirector de “Las Provincias” i el 1943 president de l’Associació de la Premsa Valenciana, i després director a la mort de Llorente Falcó (1949) fins el 1958. Des del 1962 és redactor de “Valencia fruits” i director posteriorment. També va estar de corresponsal d’ABC a València (1949) i director del diari econòmic “Al día” (1966). Va ser acadèmic de número de l’Acadèmia de sant Carles de València (1968) i el 1974 subpresident de l’Ateneu Mercantil. Entre la seua producció literària, destaquen els assaigs Alma y tierra de Valencia (1941) i D. Jaime el Conquistador, primer césar hispano (1945), etc. També va escriure sobre gastronomia popular: Els nostres menjars (1978). Va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals de València 1955 amb el llibre de poesies Arbres. Com a autor teatral té una obra vicentina El miracle dels miracles, estrenada el 1969, i tres textos amb què s’allunyava del sainet: Les malaenes (1947), N’eren 10? (1960) i Els cignes fora de l’aigua (1979). Publicà la novel·la Els horts (1972) i pòstumament la col·lecció de prosa narrativa L’Ullal.
Obres
Cignes fora de l'aigua, Els
Malaenes, Les
Miracle dels miracles, El
No n'érem 10?