Andrés Estellés, Vicent

Nom literari Andrés Estellés, Vicent
Biografia ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent (Burjassot 1914-1993). Poeta i periodista. De jove va ser aprenent de forner i orfebre, i administratiu. En un principi la seua producció literària tendí cap al teatre, però als onze anys començà a escriure versos. La seua obra poètica ha estat destacada com la més important en el panorama valencià de postguerra en valencià. La seua temàtica reprodueix els motius de la fam, el sexe i la mort, fets front amb un llenguatge ric i directe. El punt central del poema és enquadrat sovint, en ambientacions usuals diàries de la vida del poeta, de la realitat urbana mitjana, de l’activitat popular individualitzada, en moltes ocasions, en el seu poble, familiar. Estudia en l’Escola Oficial de periodisme de Madrid i pertany, des de 1949, a la redacció del diari “Las Provincias” de València. Fruit de l’ambient de postguerra, ixen a la llum poemaris com Llibre de meravelles (escrit entre 1956 i 1958 i publicat el1971) i abans publicats: Ciutat a cau d'orella (1953), La nit (1956) o Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs (1956). El 1960 rep el premi València per La clau que obri tots els panys (1971), L'amant de tota la vida (1965) i el 1966 guanya el premi Ausiàs March de Gandia per L'inventari clement (1971). Durant el canvi de dècada, Estellés marxa a Mallorca i publica bona part de la seua obra: Lletres de canvi (1969), Primera audició (1971) o L'ofici de demà (1972) i els cinc primers volums de la seua obra completa. El 1975 obté la Lletra d'Or de la literatura catalana i el Premi de la Crítica Serra d’Or dde poesia amb el segon volum de la seua obra completa; el 1978 rep novament el premi Serra d’Or per Balanç de mar i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Arran la mort del general Franco (novembre de 1975) enceta l’escriptura de Mural del País Valencià, de la qual han anat apareixent fragments en diversos llibres i que no ha estat publicada definitivament fins al 1998. Als anys vuitanta, es reclou en una vida sedentària, cosa que li permet d'incrementar la seua producció. En aquesta època conrea vers, prosa i teatre, publica el seu únic poemari en castellà Primera soledad (1988) i també la resta de volums de la seua obra completa, culminada el 1990 amb Sonata d'Isabel en homenatge a la seua dona. La seua obra ha gaudit d’un important reconeixement internacional. En els últims anys de vida, se succeeixen els diversos homenatges que reconeixen la seua dedicació literària i fidelitat a un poble i a una llengua i el 1984 és guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes.
Obres