Gayano Lluch, Rafael

De Sainet
Revisió de 02:37, 23 feb 2011; Nadinediwi (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nom literari Rafael Gayano Biografia Rafael Gayano Lluch, batallador en la lluita pel l'ideal, començà molt jove estrenant, per primera vegada, una peça en el cèlebre teatre del carrer de Canyete. I així, anà corrent son nom per totes les societats de València. Fou fundador del cèlebre setmanari "El Motiló"; pertanyé a "La Traca", a "La Trona" i a la "La Pebrera". Dirigí "La Trona" segon època i "El Pardalero". A més a més, col·laborà amb altres setmanaris com "Pensat i Fet", "El Fallero", "Festes Valencianes" i altres que no recordem. I allà on hi havia una manifestació de valenciania, allà estava Gayano aportant sa vàlua (que no és poca) per a valorar en sa cooperació, les coses i costums de nostra "Terreta". Gayano Lluch ha donat al teatre valencià obres de reconeguda vàlua; entre elles podem citar "Mort en vida" joguet popularíssim, que ha recorregut amb triomf tots els escenaris de la província de València. Als èxits aconseguits amb "Hui s'acaba el cafetí", "La última barraca" i altres, podem afegir el de sa última producció "Sang valenciana", estrenada fa uns dies en el Teatre Modern, i en la que el públic arranca en ovacions espontànies en cada representació. Obres ¡Hala, adiós! ¡Hui s'acaba el cafetí! Acòlits i sacristà Agarra't, que ve la curva! Aguilots!, Els Ai, mare, ai! Al galop de l'amor Arreglo curioset, Un Arruixa, que plou! Bonica farsa! Casa en compromís, Una Còmica, La D'ahí, d'ahí, teuladí! De més verdes se'n maduren Del tercio extranjero El millor de tot, la Pau. Els que tallen l'abadejo Embroll de mil diables, Un Escolà de Cuart, L' Fer l'indi Font de l'amor, La Gegants i nanos Glòria del poble, La Ja està ahí la revolució! Ja tenim casa! Jorn de la llibertat, El Lo que va d'ahir a hui Mercat de la consciència, El Meua dona no és meua, La Mort de fray Pasqual, La Mort en vida Ni a l'infern hi ha hui qui vaja o ací el que no es mor de fam el mata la cucaracha Ni el dimoni s'aclarix! Noblesa de raça. Nóvios del carreró, Els Otelo, o el femater d'Alboraia Per saber la veritat Placeta de la guasa, La Que hi ha moros en la costa. . .! Que no t'enganyen, cromo! Rei Sentències, El Reis dels pobres, Els Sang valenciana S'ham salvat! Temple de dona Tòfol rosca Tres figues en un penjoll Última barraca, L' Visites de l'altre món