Andrés Cabrelles, Ramon

Nom literari Ramon Andrés
Biografia ANDRÉS CABRELLES, Ramon (Campanar, València 1869-1957). Escriptor. Fill de llauradors i ell també exercí la professió durant la joventut. Estudià dibuix en les classes nocturnes de l’Ateneu Obrer i de l’Acadèmia de Sant Carles. Deixeble de Constantí Llombart, amb qui va conviure vuit anys, treballant ambdós en l’edició del Diccionario Valenciano-Castellano d’Escrig que començà a publicar-se el 1887 i que Andrés conclogué en morir Llombart. Obtingué en 4 ocasions la Flor Natural dels Jocs Florals a València (1894,1909,1928 i 1946). Col·laborà en la premsa periòdica: “La Tronà”, “El Escándalo”, “Lo Rat Penat”, “La Degolla” i “Las Provincias”. Una gran part de la seua obra poètica es publicà en el volum Versos vells. És considerat l’últim poeta de la Renaixença valenciana. Escrigué algunes obres teatrals com: El bufó (1893), Les males llengües, El toc del caragol, El camí nou; un miracle La Fe premiada; i una òpera amb música de Magenta, L’horta vella. Participà en la confecció artística de falles i de cotxes per a la Batalla de Flors de la fira de juliol de València. A partir del 1942, escrigué també llibrets per a falles.
Obres
Camí nou, El
Toc del cargol, El