Escalante Mateu, Eduard: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Nom literari''' Eduard Escalante<br> | '''Nom literari''' Eduard Escalante<br> | ||
| + | [[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]] | ||
'''Lloc de naixement''' El Cabanyal<br> | '''Lloc de naixement''' El Cabanyal<br> | ||
'''Data de naixement''' 20/10/1834<br> | '''Data de naixement''' 20/10/1834<br> | ||
'''Data de mort '''30/08/1895<br> | '''Data de mort '''30/08/1895<br> | ||
| − | |||
'''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.<br> | '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.<br> | ||
'''Obres''' <br> | '''Obres''' <br> | ||
Revisió de 20:47, 22 nov 2013
Nom literari Eduard Escalante
Lloc de naixement El Cabanyal
Data de naixement 20/10/1834
Data de mort 30/08/1895
Biografia ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.
Obres
A la vora d'un sequiol
Agüelo Cuc, L'
Als lladres
Barraca en el Cabanyal
Bolot d'Oros i Mà
Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El
Buen moso, Un
Bufar en caldo gelat
Casa de Meca, La
Cencerrada del mercat, La
Coentes, Les
Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La
Corruixetes
Criades, Les
Des de dalt del Micalet
Deu, dèneu i noranta, El
En una orxateria valenciana
Endevina endevinalla o el Tio Perico
Escaleta del dimoni, L'
Falla de sant Josep, La
Fugint de les bombes
Grapadet i prou, Un
Herència del rei Bonet, L'
Jeroni i Riteta
Lepe i Talala
Matasiete, Espantaocho
Mentirola i el Tio Lepa
Moma, La
Muda, La
Nit en la glorieta, Una
Nóvios de ma cunyada, Els
Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet
Patti de Pescadors, La
Processó per ma casa, La
Rei de les criadilles, El
Sastreseta, La
Sogra de castanyola, Una
Tadea la Corsetera
Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El
Tonico!
Torero d'estopa, Un
Trapatroles
Tres forasters de Madrid
Tres palomes, Les
Trovador en un porxe, El
Vanitat castigada, La
Vides trencades
Xala, La
Xiques de l'entresuelo, Les
Xiquet del Milacre, El
