<?xml version="1.0"?>
<?xml-stylesheet type="text/css" href="http://iifv.net/wiki/skins/common/feed.css?303"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>http://iifv.net/wiki/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Arolas_%2C_%28Pare%29_Joan</id>
		<title>Arolas , (Pare) Joan - Historial de revisió</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://iifv.net/wiki/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Arolas_%2C_%28Pare%29_Joan"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://iifv.net/wiki/index.php?title=Arolas_,_(Pare)_Joan&amp;action=history"/>
		<updated>2026-10-03T09:14:58Z</updated>
		<subtitle>Historial de revisió per a aquesta pàgina del wiki</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.23.9</generator>

	<entry>
		<id>http://iifv.net/wiki/index.php?title=Arolas_,_(Pare)_Joan&amp;diff=247&amp;oldid=prev</id>
		<title>85.56.170.93 a 15:30, 29 gen 2011</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://iifv.net/wiki/index.php?title=Arolas_,_(Pare)_Joan&amp;diff=247&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2011-01-29T15:30:10Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table class='diff diff-contentalign-left'&gt;
				&lt;col class='diff-marker' /&gt;
				&lt;col class='diff-content' /&gt;
				&lt;col class='diff-marker' /&gt;
				&lt;col class='diff-content' /&gt;
				&lt;tr style='vertical-align: top;'&gt;
				&lt;td colspan='2' style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;←Versió més antiga&lt;/td&gt;
				&lt;td colspan='2' style=&quot;background-color: white; color:black; text-align: center;&quot;&gt;Revisió de 15:30, 29 gen 2011&lt;/td&gt;
				&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 1:&lt;/td&gt;
&lt;td colspan=&quot;2&quot; class=&quot;diff-lineno&quot;&gt;Línia 1:&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Nom literari'''	Juan Arolas &amp;lt;br&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Nom literari'''	Juan Arolas &amp;lt;br&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Biografia'''	 AROLAS I ARIS, Joan (Barcelona 1805-València 1814). Poeta. Als nou anys (1814), la seua família, comerciants, es traslladà a València. Inicià els seus estudis en l’Escola Pia i, més tard, ingressà en l’orde a pesar de l’oposició paterna. Realitzà el noviciat a Peralta de la Sal i estudià Filosofia a Saragossa. En tornar a València ensenyà sintaxi i llatí en el col·legi del seu orde. Mor, foll, el 1849. Va ser una de les figures clau del romanticisme valencià, caracteritzat per la influència del catòlic Chateaubriand, i en la seua època va gaudir de gran fama, si bé posteriorment, s’ha relativitzat la seua aportació a la història de la literatura. L’Escola Pia és un fons de cultura romànticapracticada per religiosos joves com, a més d’Arolas, Pasqual Pérez i Vicent Boix, que més tard es reuniran, al costat d’altres poetes romàntics seglars, al voltant de l’Acadèmia d’Apol·lo. Arolas era habitual de la tertúlia literària d’idees romàntiques que l’editor Marià Cabrerizo havia suscitat en la botiga. En novembre de 1833, Arolas funda, amb Pasqual Pérez Rodríguez, el “Diario Mercantil de Valencia” i assumeix, el primer especialment, la secció literària i artística. La seua fama procedeix, potser, al marge de la seua qualitat literària, del fet que sent capellà, conreà una poesia amorosa en què la dona era tractada amb una accentuada sensualitat. En gran part, aquest tractament procedeix de la peculiar forma romàntica de parlar de l’amor, visible especialment en els poemes d’inspiració oriental. En valencià només va escriure Milacre que Sant Vicent executà en la porteria del convent de Predicadors d’aquesta ciutat de València en el any 1412 (1805). &amp;lt;br&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Biografia'''	 AROLAS I ARIS, Joan (Barcelona 1805-València 1814). Poeta. Als nou anys (1814), la seua família, comerciants, es traslladà a València. Inicià els seus estudis en l’Escola Pia i, més tard, ingressà en l’orde a pesar de l’oposició paterna. Realitzà el noviciat a Peralta de la Sal i estudià Filosofia a Saragossa. En tornar a València ensenyà sintaxi i llatí en el col·legi del seu orde. Mor, foll, el 1849. Va ser una de les figures clau del romanticisme valencià, caracteritzat per la influència del catòlic Chateaubriand, i en la seua època va gaudir de gran fama, si bé posteriorment, s’ha relativitzat la seua aportació a la història de la literatura. L’Escola Pia és un fons de cultura romànticapracticada per religiosos joves com, a més d’Arolas, Pasqual Pérez i Vicent Boix, que més tard es reuniran, al costat d’altres poetes romàntics seglars, al voltant de l’Acadèmia d’Apol·lo. Arolas era habitual de la tertúlia literària d’idees romàntiques que l’editor Marià Cabrerizo havia suscitat en la botiga. En novembre de 1833, Arolas funda, amb Pasqual Pérez Rodríguez, el “Diario Mercantil de Valencia” i assumeix, el primer especialment, la secció literària i artística. La seua fama procedeix, potser, al marge de la seua qualitat literària, del fet que sent capellà, conreà una poesia amorosa en què la dona era tractada amb una accentuada sensualitat. En gran part, aquest tractament procedeix de la peculiar forma romàntica de parlar de l’amor, visible especialment en els poemes d’inspiració oriental. En valencià només va escriure Milacre que Sant Vicent executà en la porteria del convent de Predicadors d’aquesta ciutat de València en el any 1412 (1805). &amp;lt;br&amp;gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;−&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Obres'''	&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;+&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;color:black; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;'''Obres''' &lt;ins class=&quot;diffchange diffchange-inline&quot;&gt;&amp;lt;br&amp;gt;	&lt;/ins&gt;&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;tr&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Milacre de Sen Vicent Ferrer]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;td class='diff-marker'&gt;&amp;#160;&lt;/td&gt;&lt;td style=&quot;background-color: #f9f9f9; color: #333333; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #e6e6e6; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;&quot;&gt;&lt;div&gt;[[Milacre de Sen Vicent Ferrer]]&lt;/div&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;
&lt;/table&gt;</summary>
		<author><name>85.56.170.93</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://iifv.net/wiki/index.php?title=Arolas_,_(Pare)_Joan&amp;diff=243&amp;oldid=prev</id>
		<title>85.56.170.93: Es crea la pàgina amb «'''Nom literari'''	Juan Arolas &lt;br&gt; '''Biografia'''	 AROLAS I ARIS, Joan (Barcelona 1805-València 1814). Poeta. Als nou anys (1814), la seua família, comerciants, es tr...».</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://iifv.net/wiki/index.php?title=Arolas_,_(Pare)_Joan&amp;diff=243&amp;oldid=prev"/>
				<updated>2011-01-29T15:27:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;Es crea la pàgina amb «&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Nom literari&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;	Juan Arolas &amp;lt;br&amp;gt; &amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;Biografia&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;	 AROLAS I ARIS, Joan (Barcelona 1805-València 1814). Poeta. Als nou anys (1814), la seua família, comerciants, es tr...».&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Pàgina nova&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;'''Nom literari'''	Juan Arolas &amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
'''Biografia'''	 AROLAS I ARIS, Joan (Barcelona 1805-València 1814). Poeta. Als nou anys (1814), la seua família, comerciants, es traslladà a València. Inicià els seus estudis en l’Escola Pia i, més tard, ingressà en l’orde a pesar de l’oposició paterna. Realitzà el noviciat a Peralta de la Sal i estudià Filosofia a Saragossa. En tornar a València ensenyà sintaxi i llatí en el col·legi del seu orde. Mor, foll, el 1849. Va ser una de les figures clau del romanticisme valencià, caracteritzat per la influència del catòlic Chateaubriand, i en la seua època va gaudir de gran fama, si bé posteriorment, s’ha relativitzat la seua aportació a la història de la literatura. L’Escola Pia és un fons de cultura romànticapracticada per religiosos joves com, a més d’Arolas, Pasqual Pérez i Vicent Boix, que més tard es reuniran, al costat d’altres poetes romàntics seglars, al voltant de l’Acadèmia d’Apol·lo. Arolas era habitual de la tertúlia literària d’idees romàntiques que l’editor Marià Cabrerizo havia suscitat en la botiga. En novembre de 1833, Arolas funda, amb Pasqual Pérez Rodríguez, el “Diario Mercantil de Valencia” i assumeix, el primer especialment, la secció literària i artística. La seua fama procedeix, potser, al marge de la seua qualitat literària, del fet que sent capellà, conreà una poesia amorosa en què la dona era tractada amb una accentuada sensualitat. En gran part, aquest tractament procedeix de la peculiar forma romàntica de parlar de l’amor, visible especialment en els poemes d’inspiració oriental. En valencià només va escriure Milacre que Sant Vicent executà en la porteria del convent de Predicadors d’aquesta ciutat de València en el any 1412 (1805). &amp;lt;br&amp;gt;&lt;br /&gt;
'''Obres'''	&lt;br /&gt;
[[Milacre de Sen Vicent Ferrer]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>85.56.170.93</name></author>	</entry>

	</feed>