Mostra la font per a Salvador, Carles

'''Nom literari'''	Carles Salvador<br>
'''Biografia'''	SALVADOR I GIMENO, Carles (València 1893-1955). Escriptor. Estudià magisteri a València i va ser mestre nacional de Benassal i, des de 1934, de Benimaclet. Col·laborador de “La Revista” i “La Publicidad” de Barcelona, “Diario de Castellón”, “La Correspondencia de Valencia”, “las Provincias”, “Taula de les lletres”, etc., va ser un dels més destacats intel·lectuals de la “Generació de 1930”. La seua obra poètica, molt influenciada per Joan Salvat-Papasseit, conegué diverses etapes, des del vanguardisme dels anys 30 a la serenitat ausiasmarchiana dels últims moments: Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930), El bes als llavis (1934), Nadal, flor cordial (1943), El fang i l’Esperit (Premi València de Literatura 1951). La seua obra narrativa va ser publicada en la seua major part en “Nostra Novel·la” i “El Cuento del Dumenche”: Pecat d’amor (1915), La dragomana dels Deus (1920), L’artista de la Valltorta (1920), Barbaflorida, professor (1930), El maniquí d’argila (1931), etc. Escrigué també diversos assaigs i peces teatrals com L’amor, camí del cel, Amb el títol que vullgau. Va ser director de número del centre de Cultura Valenciana. Preocupat per la difusió i l’ensenyament de la llengua materna, intentà crear una Associació Protectora de l’Ensenyament Valenciana que va ser rebutjada per la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser un dels principals propagadors del fabrisme en el País Valencià. Els seus llibres fonamentals en el aspecte filològic van ser: Parlem bé (1930), i Gramàtica Valenciana (1951); aquest últim constituí la base dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana que el 1951 fundà dins de la societat de Lo Rat Penat.<br>
'''Obres'''	<br>
[[Amor, camí del cel, L']]<br>
[[Divorciem-nos!]]<br>
[[Feminisme]]<br>
[[Negoci com un altre, Un]]<br>
[[Senda de l'amor, La]]