Mostra la font per a Ripollés, Ramir

'''Nom literari'''	Ramiro Ripollés<br>
'''Biografia'''	RIPOLLÉS RAMOS, Ramir (Castelló de la Plana 1848-València 1914). Periodista. Cursà a València la carrera de Medicina; després tornà a la seua ciutat per a exercir com a metge, activitat que compaginà amb la literatura. Es dóna a conéixer com a poeta en el periòdic festiu “Lucas Gómez” (1867) i el mateix any va ser nomenat secretari de redacció de “La revista Castellonense”. El 1868 fundà el periòdic “Crónica Castellonense”. El 1872 col·laborà en “La Unión Médica”, òrgan del centre medicofarmacèutic castellonenc. El 1883 va traure a la llum “El Canari”, en valencià, que tingué curta vida. Poc després es traslladà a València i ingressà com a redactor en “El Correo de Valencia”, del qual aconseguí propietat el 1885 i el diari aconseguí l’esplendor que li mancava anteriorment. Defengué idees liberals, i reuní una plantilla d’experts redactors i un selecte quadre de col·laboradors, cosa que el permeté competir amb “La Correspondencia de Valencia” en tiratge. El 1899, a conseqüència de la depressió causada per la guerra de Cuba, es va veure obligat a traspassar el periòdic. Ripollés s’encarregà aleshores de la direcció de “La Agricultura Española”. Durant eixos anys participà amb entusiasme en el moviment valencianista, i premiat en els Jocs Florals diverses vegades. Col·laborà amb poesies festives i satíriques en “La Traca” i “El Alabardero”. Va ser també anònim autor de populars auques, les quals aplegaren a un gran nombre de tiratges com la Vida y hechos de Manuel García, “el Espartero” (1894) i Historia y hechos del infortunado espada Julio Aparici, “Fabrilo” (1898). Va escriure també el joguet La conversió d’un avar o pobresa victoriosa (1891) amb Josep Nebot i Pérez.<br>
'''Obres'''	<br>
[[Conversió d'un avar o Pobresa victoriosa, La]]