Mostra la font per a Pizcueta, Fèlix

'''Nom literari'''	Félix Pizcueta<br>
'''Biografia'''	PIZCUETA I GALLEL, Fèlix (València 1837-1890). Escriptor i polític. Cursà la carrera de Medicina en la Universitat de València i va ser metge forense del Grau de València, però la seua professió l’exercí en poques ocasions. La seua ideologia progressista i l’afecció al periodisme l’impulsaren a col·laborar en “Los Dos Reinos”, òrgan del partit progressista de València el 1864. Participà activament en la revolució de 1868, i ocupà la secretaria de la Junta Revolucionària de València, i després el mateix càrrec en la Diputació Provincial. Tenia gran amistat amb Josep Peris i Valero, amb qui marxà a Madrid en 1871, on treballà en la Direcció de Sanitat del Ministeri de Governació, alhora que dirigí el periòdic progressista “La Nación”. El 1874 tornà a València i continuà amb l’activitat periodística treballant en el setmanari polític festiu “Dom Manuel”, escrit en valencià, del qual va ser el principal redactor. El mateix any formà part de la redacció de “El Mercantil Valenciano”, en el qual publicà un bon nombre de novel·les com La insurrección de Alahuar, Gabriela, El robo de la judería, Centelles y Vilaraguts, etc. També publicà un llibre de contes Noches de invierno. Conreà la poesia en castellà i en valencià i obtingué premis en diversos certàmens, com la Flor Natural dels Jocs Florals del 1880. Va escriure el miracle L’ermita de sant Mateu. Tot i la seua ideologia progressista, la seua actitud dins la Renaixença correspon a una tendència moderada, ja que considerava la poesia i l’erudició com a una mera efusió sentimental. El 1884 va ser elegit conseller de l’Ajuntament de València, i també cronista de la ciutat. Va ser a més vice-president de l’Ateneu Científic i Literari.<br>
'''Obres'''	<br>
[[Ermità de sant Mateu, L']]