Mostra la font per a Boix i Ricarte, Vicent

'''Nom literari'''	Vicent Boix<br>
'''Biografia'''	BOIX I RICARTE, Vicent (Xàtiva 1813-València 1880). Escriptor i historiador, partidari de les idees liberals. Ingressà en les Escoles Pies el 1827, i es dedicà per un temps a l’ensenyament. L’amistat amb Joan Arolas influí en la seua afecció literària i en el conreu de l’estil romàntic. El 1837 abandonà l’orde i passà a ser secretari del marqués de Bellisca; després de viatjar per Europa, s’establí a València com a funcionari públic. Va ser nomenat secretari de la Junta de Salvació i rector del Col·legi de Nobles de Sant Pau (1843). L’any següent va ser comissionat per a la catalogació del patrimoni artístic de la província de València. El 1847 era catedràtic en Història en la Universitat, i en Geografia i Història en l’Institut d’Ensenyament Mitjà de València. Va ser nomenat cronista de la ciutat el 1848. Contribuí amb les seues obres al renaixement literari de València. Escrigué algunes novel·les històriques. Com a historiador i cronista publicà Historia de la ciudad y Reyno de Valencia (1845), Valencia histórica y geográfica, etc. En valencià escrigué algunes poesies amb el pseudònim de “Lo Trobador del Túria”. El 1877 la ciutat de Barcelona el nomenà mantenidor dels Jocs Florals, i també ho va ser dels de València el 1879. És autor dels miracles Bandos de València o la paraula de Sant Vicent (1855), L’àngel i el diable (1865), La creu de la penya (1868), Oràcul de Casp<br>
'''Obres'''	<br>
[[Àngel i el diable, L]]<br>
[[Bandos de València o la paraula de Sant Vicent Ferrer]]<br>
[[Creu de la penya, La]]<br>
[[De fora i els de dins, Els]]<br>
[[Hòrfens de Sant Vicent]]<br>
[[Metge prodigiós, El]]<br>
[[Oràcul de Casp]]
<br>[[Òrfens de sant Vicent, Els]]<br>
[[Pau de Molvedre, La]]<br>
[[Pendó de València, El]]<br>
[[Rei i apòstol, Lo]]<br>
[[Toc de Somaten, Lo]]