Mostra la font per a Escalante Mateu, Eduard

[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]
'''Nom literari'''	Eduard Escalante<br>
'''Lloc de naixement'''	El Cabanyal<br>
'''Data de naixement'''	20/10/1834<br>
'''Data de mort	'''30/08/1895<br>
'''Biografia'''	ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.<br>
'''Obres'''	<br>
[[A la vora d'un sequiol]]<br>
[[Agüelo Cuc, L']]<br>
[[Als lladres]]<br>
[[Barraca en el Cabanyal]]<br>
[[Bolot d'Oros i Mà]]<br>
[[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]<br>
[[Buen moso, Un]]<br>
[[Bufar en caldo gelat]]<br>
[[Casa de Meca, La]]<br>
[[Cencerrada del mercat, La]]<br>
[[Coentes, Les]]<br>
[[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]<br>
[[Corruixetes]]<br>
[[Criades, Les]]<br>
[[Des de dalt del Micalet]]<br>
[[Deu, dèneu i noranta, El]]<br>
[[En una orxateria valenciana]]<br>
[[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]<br>
[[Escaleta del dimoni, L']]<br>
[[Falla de sant Josep, La]]<br>
[[Fugint de les bombes]]<br>
[[Grapadet i prou, Un]]<br>
[[Herència del rei Bonet, L']]<br>
[[Jeroni i Riteta]]<br>
[[Lepe i Talala]]<br>
[[Matasiete, Espantaocho]]<br>
[[Mentirola i el Tio Lepa]]<br>
[[Moma, La]]<br>
[[Muda, La]]<br>
[[Nit en la glorieta, Una]]<br>
[[Nóvios de ma cunyada, Els]]<br>
[[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]<br>
[[Patti de Pescadors, La]]<br>
[[Processó per ma casa, La]]<br>
[[Rei de les criadilles, El]]<br>
[[Sastreseta, La]]<br>
[[Sogra de castanyola, Una]]<br>
[[Tadea la Corsetera]]<br>
[[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]<br>
[[Tonico!]]<br>
[[Torero d'estopa, Un]]<br>
[[Trapatroles]]<br>
[[Tres forasters de Madrid]]<br>
[[Tres palomes, Les]]<br>
[[Trovador en un porxe, El]]<br>
[[Vanitat castigada, La]]<br>
[[Vides trencades]]<br>
[[Xala, La]]<br>
[[Xiques de l'entresuelo, Les]]<br>
[[Xiquet del Milacre, El]]

[[Usuari:JaumeLloret|Jaume Lloret i Esquerdo]] ([[Usuari Discussió:JaumeLloret]]) 19:56, 22 nov 2013 (CET)