http://iifv.net/wiki/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=JaumeLloret 2026-10-06T06:14:38Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.23.9 http://iifv.net/wiki/index.php?title=Val%C3%A8ncia_la_xica_o_les_aparences_enganyen 2014-01-16T11:37:00Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Revista valenciana-gandinenca&lt;br&gt;<br /> '''Col·leccio''' Teatro valencià, 127&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 08/09/1928 Serrano (Gandia)&lt;br&gt;<br /> '''Autor música''' Josep Gea&lt;br&gt;<br /> '''Edició '''Impremta Dr. Moliner (València) 1928&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 1&lt;br&gt;<br /> '''Quadres '''&lt;br&gt;<br /> 1&lt;br&gt;<br /> 2&lt;br&gt;<br /> 3&lt;br&gt;<br /> 4&lt;br&gt;<br /> 5&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' <br /> [[Ferrer, Ligori]]<br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 12:37, 16 gen 2014 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Morante_Borr%C3%A0s,_Jes%C3%BAs 2013-11-22T19:40:13Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Morante-Borràs-Jesús-2.JPG|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Jesús Morante&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MORANTE BORRÁS, Jesús (Quart de Poblet 1899-València 1971). Autor teatral. Obtingué diversos premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat i el títol de Mestre en Gai Saber. Escrigué nombroses comèdies valencianes, algunes aplegaren a un gran nombre de representacions com El tío Estraperlo, El tío Cosicas, El misteri de la Parrala, L’alcalde de Favara, Bandera de pau, El mestre d’escola, etc. Titulat en periodisme, va ser director de les revistes “Nostre Teatro” i “Lletres Valencianes” dedicades a l’edició de comèdies i novel·les valencianes respectivament&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[¡Goriet és un home!]]&lt;br&gt;<br /> [[Açò, açò, és pa les rates!]]&lt;br&gt;<br /> [[Ai, Tomasa! . . .]]&lt;br&gt;<br /> [[Alcalde de Favara, L' o encara hi ha moros a València!]]&lt;br&gt;<br /> [[Amparo la clavariesa]]&lt;br&gt;<br /> [[Animetes santes]]&lt;br&gt;<br /> [[Bandera de Pau!]]&lt;br&gt;<br /> [[Cançó de la vida, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cristo del poble]]&lt;br&gt;<br /> [[Ditxa suprema, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Drap sofrit, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En la festa de les falles]]&lt;br&gt;<br /> [[Escenes de la vida i de l'amor]]&lt;br&gt;<br /> [[Esta és la reina fallera]]&lt;br&gt;<br /> [[Estudianta segle XX, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla del barri, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Home, la dona i els fills, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jo ho sé tot!]]&lt;br&gt;<br /> [[Lleve's eixos pantalons!]]&lt;br&gt;<br /> [[Lola, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Marineta!]]&lt;br&gt;<br /> [[Màrtir del poble, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Mestre d'escola, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Muntanya d'or, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nicasia, Nicasia!]]&lt;br&gt;<br /> [[Pagar el pato]]&lt;br&gt;<br /> [[Palometa de l'horta]]&lt;br&gt;<br /> [[Per mentir una passió]]&lt;br&gt;<br /> [[Primera nit, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Quan els fills d'Eva són uns... &quot;Adams&quot;]]&lt;br&gt;<br /> [[Què passa en València?]]&lt;br&gt;<br /> [[Qui ha mogut este lio?]]&lt;br&gt;<br /> [[Rebomba atòmica, La!]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio del telescopi, o els platillos volants.]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Estraperlo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Veu de l'horta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Violetes d'amor]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:40, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mill%C3%A0s_Casanoves,_Manuel 2013-11-22T19:35:54Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Image:Millàs-Manuel.JPG|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Manuel Millàs&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MILLÀS CASANOVES, Manuel (València 1845-1914). Escriptor. Estudià la carrera de Lleis en la Universitat de València. El 1869 fundà, amb altres companys, la societat “La Antorcha”, convertida més tard en Ateneu Científic Literari i, un any després prenia part en la creació del periòdic “Diario Mercantil” en les pàgines del qual publicà un bon nombre d’obres teatrals de caire costumista, tant en valencià –Anar per llana...; Sota, cavall i rei; Ni rei, ni cavall, ni sota; Una agència de criaes; Els microbis; Bous de cartó; Retratos al riu, etc-, com en castellà –El panadizo de Lola; Por ir al baile-, inclús les sarsueles ¡Apchi!, El tir per la culata.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Agència de criades, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Al sant per la peanya]]&lt;br&gt;<br /> [[Anar per llana]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de carrer]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de cartó]]&lt;br&gt;<br /> [[Cascarràbies]]&lt;br&gt;<br /> [[Civil, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Dit de Déu, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Ditxosa desgràcia]]&lt;br&gt;<br /> [[En el mig del mercat]]&lt;br&gt;<br /> [[Lliçó aprofitada, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Marqués de Miragall]]&lt;br&gt;<br /> [[Microbis, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Ni rei, ni cavall, ni sota]]&lt;br&gt;<br /> [[Retrats al viu]]&lt;br&gt;<br /> [[Sota, cavall i rei]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:32, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mill%C3%A0s_Casanoves,_Manuel 2013-11-22T19:34:22Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Image:Millàs-Manuel.jpg|left|100px]]'''Nom literari''' Manuel Millàs&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MILLÀS CASANOVES, Manuel (València 1845-1914). Escriptor. Estudià la carrera de Lleis en la Universitat de València. El 1869 fundà, amb altres companys, la societat “La Antorcha”, convertida més tard en Ateneu Científic Literari i, un any després prenia part en la creació del periòdic “Diario Mercantil” en les pàgines del qual publicà un bon nombre d’obres teatrals de caire costumista, tant en valencià –Anar per llana...; Sota, cavall i rei; Ni rei, ni cavall, ni sota; Una agència de criaes; Els microbis; Bous de cartó; Retratos al riu, etc-, com en castellà –El panadizo de Lola; Por ir al baile-, inclús les sarsueles ¡Apchi!, El tir per la culata.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Agència de criades, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Al sant per la peanya]]&lt;br&gt;<br /> [[Anar per llana]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de carrer]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de cartó]]&lt;br&gt;<br /> [[Cascarràbies]]&lt;br&gt;<br /> [[Civil, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Dit de Déu, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Ditxosa desgràcia]]&lt;br&gt;<br /> [[En el mig del mercat]]&lt;br&gt;<br /> [[Lliçó aprofitada, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Marqués de Miragall]]&lt;br&gt;<br /> [[Microbis, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Ni rei, ni cavall, ni sota]]&lt;br&gt;<br /> [[Retrats al viu]]&lt;br&gt;<br /> [[Sota, cavall i rei]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:32, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mill%C3%A0s_Casanoves,_Manuel 2013-11-22T19:32:01Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Millàs-Manuel.jpg|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Manuel Millàs&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MILLÀS CASANOVES, Manuel (València 1845-1914). Escriptor. Estudià la carrera de Lleis en la Universitat de València. El 1869 fundà, amb altres companys, la societat “La Antorcha”, convertida més tard en Ateneu Científic Literari i, un any després prenia part en la creació del periòdic “Diario Mercantil” en les pàgines del qual publicà un bon nombre d’obres teatrals de caire costumista, tant en valencià –Anar per llana...; Sota, cavall i rei; Ni rei, ni cavall, ni sota; Una agència de criaes; Els microbis; Bous de cartó; Retratos al riu, etc-, com en castellà –El panadizo de Lola; Por ir al baile-, inclús les sarsueles ¡Apchi!, El tir per la culata.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Agència de criades, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Al sant per la peanya]]&lt;br&gt;<br /> [[Anar per llana]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de carrer]]&lt;br&gt;<br /> [[Bous de cartó]]&lt;br&gt;<br /> [[Cascarràbies]]&lt;br&gt;<br /> [[Civil, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Dit de Déu, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Ditxosa desgràcia]]&lt;br&gt;<br /> [[En el mig del mercat]]&lt;br&gt;<br /> [[Lliçó aprofitada, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Marqués de Miragall]]&lt;br&gt;<br /> [[Microbis, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Ni rei, ni cavall, ni sota]]&lt;br&gt;<br /> [[Retrats al viu]]&lt;br&gt;<br /> [[Sota, cavall i rei]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:32, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mart%C3%AD_Orber%C3%A0,_Rafael 2013-11-22T19:27:42Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Martí-orberà-rafael.jpg|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Rafael Martí&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MARTÍ ORBERÀ, Rafael (València 1860-Madrid 1963). Escriptor. Entre la seua nombrosa producció compta amb obres en valencià com Un miracle imposible, amb què guanyà el premi convocat per l’Ajuntament de València amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer, Els tres novios de Toneta, Premi de Literatura 1950 de l’ajuntament de València per Maria de Magadala; L’ase del poble, Amparo i L’ombra del ciprer (1910); i també en castellà. També escrigué un llibre sobre Cervantes, caballero andante, i col·laborà en revistes i periòdics amb articles, contes i crítiques teatrals, que signava amb el pseudònim de “Justo Medio”.&lt;br&gt;<br /> '''Obres &lt;br&gt;'''<br /> [[Amparo]]&lt;br&gt;<br /> [[Ase del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Bodes d'or]]&lt;br&gt;<br /> [[De llaurisio a &quot;pollo bien&quot;.]]&lt;br&gt;<br /> [[De qui és el xic?]]&lt;br&gt;<br /> [[Elecció, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Feliços, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill de Déu.]]&lt;br&gt;<br /> [[Fora de llei]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent del dia o Mil duros i automòbil]]&lt;br&gt;<br /> [[Honra entre llengües]]&lt;br&gt;<br /> [[Ombra de ciprer, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Pobres milionaris]]&lt;br&gt;<br /> [[Pobret malalt , Un o la casa d'un pobre]]&lt;br&gt;<br /> [[Rics d'ocasió o uns ruquerols a Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Rondalla de rondalles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres nóvios de Toneta, Els]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:24, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mart%C3%AD_Orber%C3%A0,_Rafael 2013-11-22T19:27:07Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>Fitxer:Martí-orberà-rafael.jpg|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Rafael Martí&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MARTÍ ORBERÀ, Rafael (València 1860-Madrid 1963). Escriptor. Entre la seua nombrosa producció compta amb obres en valencià com Un miracle imposible, amb què guanyà el premi convocat per l’Ajuntament de València amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer, Els tres novios de Toneta, Premi de Literatura 1950 de l’ajuntament de València per Maria de Magadala; L’ase del poble, Amparo i L’ombra del ciprer (1910); i també en castellà. També escrigué un llibre sobre Cervantes, caballero andante, i col·laborà en revistes i periòdics amb articles, contes i crítiques teatrals, que signava amb el pseudònim de “Justo Medio”.&lt;br&gt;<br /> '''Obres &lt;br&gt;'''<br /> [[Amparo]]&lt;br&gt;<br /> [[Ase del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Bodes d'or]]&lt;br&gt;<br /> [[De llaurisio a &quot;pollo bien&quot;.]]&lt;br&gt;<br /> [[De qui és el xic?]]&lt;br&gt;<br /> [[Elecció, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Feliços, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill de Déu.]]&lt;br&gt;<br /> [[Fora de llei]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent del dia o Mil duros i automòbil]]&lt;br&gt;<br /> [[Honra entre llengües]]&lt;br&gt;<br /> [[Ombra de ciprer, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Pobres milionaris]]&lt;br&gt;<br /> [[Pobret malalt , Un o la casa d'un pobre]]&lt;br&gt;<br /> [[Rics d'ocasió o uns ruquerols a Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Rondalla de rondalles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres nóvios de Toneta, Els]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:24, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mart%C3%AD_Orber%C3%A0,_Rafael 2013-11-22T19:26:26Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>Fitxer:Martí-orberà-rafael.jpg|left|100px|]]<br /> '''Nom literari''' Rafael Martí&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MARTÍ ORBERÀ, Rafael (València 1860-Madrid 1963). Escriptor. Entre la seua nombrosa producció compta amb obres en valencià com Un miracle imposible, amb què guanyà el premi convocat per l’Ajuntament de València amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer, Els tres novios de Toneta, Premi de Literatura 1950 de l’ajuntament de València per Maria de Magadala; L’ase del poble, Amparo i L’ombra del ciprer (1910); i també en castellà. També escrigué un llibre sobre Cervantes, caballero andante, i col·laborà en revistes i periòdics amb articles, contes i crítiques teatrals, que signava amb el pseudònim de “Justo Medio”.&lt;br&gt;<br /> '''Obres &lt;br&gt;'''<br /> [[Amparo]]&lt;br&gt;<br /> [[Ase del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Bodes d'or]]&lt;br&gt;<br /> [[De llaurisio a &quot;pollo bien&quot;.]]&lt;br&gt;<br /> [[De qui és el xic?]]&lt;br&gt;<br /> [[Elecció, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Feliços, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill de Déu.]]&lt;br&gt;<br /> [[Fora de llei]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent del dia o Mil duros i automòbil]]&lt;br&gt;<br /> [[Honra entre llengües]]&lt;br&gt;<br /> [[Ombra de ciprer, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Pobres milionaris]]&lt;br&gt;<br /> [[Pobret malalt , Un o la casa d'un pobre]]&lt;br&gt;<br /> [[Rics d'ocasió o uns ruquerols a Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Rondalla de rondalles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres nóvios de Toneta, Els]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:24, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Mart%C3%AD_Orber%C3%A0,_Rafael 2013-11-22T19:24:07Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Martí-orberà-rafae.jpg|left|100px|]]<br /> '''Nom literari''' Rafael Martí&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' MARTÍ ORBERÀ, Rafael (València 1860-Madrid 1963). Escriptor. Entre la seua nombrosa producció compta amb obres en valencià com Un miracle imposible, amb què guanyà el premi convocat per l’Ajuntament de València amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer, Els tres novios de Toneta, Premi de Literatura 1950 de l’ajuntament de València per Maria de Magadala; L’ase del poble, Amparo i L’ombra del ciprer (1910); i també en castellà. També escrigué un llibre sobre Cervantes, caballero andante, i col·laborà en revistes i periòdics amb articles, contes i crítiques teatrals, que signava amb el pseudònim de “Justo Medio”.&lt;br&gt;<br /> '''Obres &lt;br&gt;'''<br /> [[Amparo]]&lt;br&gt;<br /> [[Ase del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Bodes d'or]]&lt;br&gt;<br /> [[De llaurisio a &quot;pollo bien&quot;.]]&lt;br&gt;<br /> [[De qui és el xic?]]&lt;br&gt;<br /> [[Elecció, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Feliços, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill de Déu.]]&lt;br&gt;<br /> [[Fora de llei]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent del dia o Mil duros i automòbil]]&lt;br&gt;<br /> [[Honra entre llengües]]&lt;br&gt;<br /> [[Ombra de ciprer, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Pobres milionaris]]&lt;br&gt;<br /> [[Pobret malalt , Un o la casa d'un pobre]]&lt;br&gt;<br /> [[Rics d'ocasió o uns ruquerols a Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Rondalla de rondalles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres nóvios de Toneta, Els]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:24, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Juan_Garcia,_Josep_Maria 2013-11-22T19:19:41Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Juan-Garcia-Josep-Mª-4.jpg‎|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Josep Maria Juan&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' JUAN GARCÍA, Josep Maria (València 1884-?). Escriptor. És autor de nombroses obres de teatre, amb preferència joguets còmics, llibrets de falles i milacres. Entre les seues obres cal destacar: Che, quin lío, Lo chénit del mal, Lo fill del cristià i El incrèdul. també escrigué la lletra del Himno de la Coronación de la Virgen de los Desamparados.&lt;br&gt;<br /> '''Obres '''&lt;br&gt;<br /> [[0,95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[0'95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[A casar-se toquen o l'impost als fadrins]]&lt;br&gt;<br /> [[A Nadal. . . coques. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Ales de cera]]&lt;br&gt;<br /> [[Amo del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Arre, burra, més avant. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Arribar a temps]]&lt;br&gt;<br /> [[Auca de Milà, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Barret de sant Vicent, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Calcetera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Canut i Canutet]]&lt;br&gt;<br /> [[Canvi de vida]]&lt;br&gt;<br /> [[Carabassa m'han donat…]]&lt;br&gt;<br /> [[Carro per a la batalla, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Coloma que va per l'aire]]&lt;br&gt;<br /> [[Colometa]]&lt;br&gt;<br /> [[Com es fa un sainet?]]&lt;br&gt;<br /> [[Com està el pati!]]&lt;br&gt;<br /> [[Cuadro flamenco]]&lt;br&gt;<br /> [[Cupido entre elles.]]&lt;br&gt;<br /> [[Dansa del catre, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Dos baix zero.]]&lt;br&gt;<br /> [[En la nit de la plantà]]&lt;br&gt;<br /> [[Ensalada de totes herbes.]]&lt;br&gt;<br /> [[Existix Gandia?]]&lt;br&gt;<br /> [[Fallo a blanques]]&lt;br&gt;<br /> [[Fil trencat]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill del cristià, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Gaceta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Geni del mal, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Glàndules del mono, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Horta de s'allunta, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jo no sóc com ella!]]&lt;br&gt;<br /> [[La del segon, quarta porta]]&lt;br&gt;<br /> [[Macu!... Macu!]]&lt;br&gt;<br /> [[Marit de la major, El i el novio de la menuda]]&lt;br&gt;<br /> [[Marotetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Mocador, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Néteta del meu cor, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit de la rosa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Pato de l'Albufera, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Per la mar va qui paga]]&lt;br&gt;<br /> [[Punt i coma]]&lt;br&gt;<br /> [[Quan l'amor és de veres]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei Pepet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Roser encantat, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Salut i República]]&lt;br&gt;<br /> [[Setze jutges mengen fetge]]&lt;br&gt;<br /> [[Sinagües, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Testament de marres]]&lt;br&gt;<br /> [[Tómbola, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Tots els bucs no van per la mar.]]&lt;br&gt;<br /> [[Verge de Sales, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Visca la nostra Fallera]]&lt;br&gt;<br /> [[Xarlot del barri, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Xé, quin lio. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Xofer, al Novetats!]]&lt;br&gt;<br /> [[Xoriços, Els]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:19, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Juan_Garcia,_Josep_Maria 2013-11-22T19:18:36Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Juan-Garcia-Josep-Mª-4.jpg‎|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Josep Maria Juan&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' JUAN GARCÍA, Josep Maria (València 1884-?). Escriptor. És autor de nombroses obres de teatre, amb preferència joguets còmics, llibrets de falles i milacres. Entre les seues obres cal destacar: Che, quin lío, Lo chénit del mal, Lo fill del cristià i El incrèdul. també escrigué la lletra del Himno de la Coronación de la Virgen de los Desamparados.&lt;br&gt;<br /> '''Obres '''&lt;br&gt;<br /> [[0,95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[0'95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[A casar-se toquen o l'impost als fadrins]]&lt;br&gt;<br /> [[A Nadal. . . coques. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Ales de cera]]&lt;br&gt;<br /> [[Amo del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Arre, burra, més avant. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Arribar a temps]]&lt;br&gt;<br /> [[Auca de Milà, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Barret de sant Vicent, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Calcetera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Canut i Canutet]]&lt;br&gt;<br /> [[Canvi de vida]]&lt;br&gt;<br /> [[Carabassa m'han donat…]]&lt;br&gt;<br /> [[Carro per a la batalla, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Coloma que va per l'aire]]&lt;br&gt;<br /> [[Colometa]]&lt;br&gt;<br /> [[Com es fa un sainet?]]&lt;br&gt;<br /> [[Com està el pati!]]&lt;br&gt;<br /> [[Cuadro flamenco]]&lt;br&gt;<br /> [[Cupido entre elles.]]&lt;br&gt;<br /> [[Dansa del catre, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Dos baix zero.]]&lt;br&gt;<br /> [[En la nit de la plantà]]&lt;br&gt;<br /> [[Ensalada de totes herbes.]]&lt;br&gt;<br /> [[Existix Gandia?]]&lt;br&gt;<br /> [[Fallo a blanques]]&lt;br&gt;<br /> [[Fil trencat]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill del cristià, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Gaceta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Geni del mal, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Glàndules del mono, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Horta de s'allunta, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jo no sóc com ella!]]&lt;br&gt;<br /> [[La del segon, quarta porta]]&lt;br&gt;<br /> [[Macu!... Macu!]]&lt;br&gt;<br /> [[Marit de la major, El i el novio de la menuda]]&lt;br&gt;<br /> [[Marotetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Mocador, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Néteta del meu cor, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit de la rosa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Pato de l'Albufera, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Per la mar va qui paga]]&lt;br&gt;<br /> [[Punt i coma]]&lt;br&gt;<br /> [[Quan l'amor és de veres]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei Pepet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Roser encantat, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Salut i República]]&lt;br&gt;<br /> [[Setze jutges mengen fetge]]&lt;br&gt;<br /> [[Sinagües, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Testament de marres]]&lt;br&gt;<br /> [[Tómbola, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Tots els bucs no van per la mar.]]&lt;br&gt;<br /> [[Verge de Sales, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Visca la nostra Fallera]]&lt;br&gt;<br /> [[Xarlot del barri, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Xé, quin lio. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Xofer, al Novetats!]]&lt;br&gt;<br /> [[Xoriços, Els]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Juan_Garcia,_Josep_Maria 2013-11-22T19:17:38Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Juan-Garcia-Josep-Mª-4.jpg‎|left]]<br /> '''Nom literari''' Josep Maria Juan&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' JUAN GARCÍA, Josep Maria (València 1884-?). Escriptor. És autor de nombroses obres de teatre, amb preferència joguets còmics, llibrets de falles i milacres. Entre les seues obres cal destacar: Che, quin lío, Lo chénit del mal, Lo fill del cristià i El incrèdul. també escrigué la lletra del Himno de la Coronación de la Virgen de los Desamparados.&lt;br&gt;<br /> '''Obres '''&lt;br&gt;<br /> [[0,95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[0'95, El]]&lt;br&gt;<br /> [[A casar-se toquen o l'impost als fadrins]]&lt;br&gt;<br /> [[A Nadal. . . coques. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Ales de cera]]&lt;br&gt;<br /> [[Amo del poble, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Arre, burra, més avant. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Arribar a temps]]&lt;br&gt;<br /> [[Auca de Milà, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Barret de sant Vicent, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Calcetera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Canut i Canutet]]&lt;br&gt;<br /> [[Canvi de vida]]&lt;br&gt;<br /> [[Carabassa m'han donat…]]&lt;br&gt;<br /> [[Carro per a la batalla, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Coloma que va per l'aire]]&lt;br&gt;<br /> [[Colometa]]&lt;br&gt;<br /> [[Com es fa un sainet?]]&lt;br&gt;<br /> [[Com està el pati!]]&lt;br&gt;<br /> [[Cuadro flamenco]]&lt;br&gt;<br /> [[Cupido entre elles.]]&lt;br&gt;<br /> [[Dansa del catre, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Dos baix zero.]]&lt;br&gt;<br /> [[En la nit de la plantà]]&lt;br&gt;<br /> [[Ensalada de totes herbes.]]&lt;br&gt;<br /> [[Existix Gandia?]]&lt;br&gt;<br /> [[Fallo a blanques]]&lt;br&gt;<br /> [[Fil trencat]]&lt;br&gt;<br /> [[Fill del cristià, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Gaceta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Geni del mal, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Glàndules del mono, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Horta de s'allunta, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jo no sóc com ella!]]&lt;br&gt;<br /> [[La del segon, quarta porta]]&lt;br&gt;<br /> [[Macu!... Macu!]]&lt;br&gt;<br /> [[Marit de la major, El i el novio de la menuda]]&lt;br&gt;<br /> [[Marotetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Mocador, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Néteta del meu cor, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit de la rosa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Pato de l'Albufera, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Per la mar va qui paga]]&lt;br&gt;<br /> [[Punt i coma]]&lt;br&gt;<br /> [[Quan l'amor és de veres]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei Pepet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Roser encantat, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Salut i República]]&lt;br&gt;<br /> [[Setze jutges mengen fetge]]&lt;br&gt;<br /> [[Sinagües, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Testament de marres]]&lt;br&gt;<br /> [[Tómbola, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Tots els bucs no van per la mar.]]&lt;br&gt;<br /> [[Verge de Sales, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Visca la nostra Fallera]]&lt;br&gt;<br /> [[Xarlot del barri, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Xé, quin lio. . . !]]&lt;br&gt;<br /> [[Xofer, al Novetats!]]&lt;br&gt;<br /> [[Xoriços, Els]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Barchino_P%C3%A9rez,_Francesc 2013-11-22T19:04:55Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Barchino-Paco-1.jpg|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Paco Barchino&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' Paco Barchino és, sense cap dubte, el comediògraf més fecund i alegre amb qui hui compta l'escena valenciana. Paco Barchino plasma en les seues obres tota l'ànima de l'esperit popular del nostre poble, i encarna a les mil meravelles el temperament expansiu i epigramàtic dels clàssics tipus populars dels nostres barris. Especialment amb trucs i notes de gran efecte en la tècnica teatral, ha aconseguit a força d'afecció i estudi, un lloc envejable de glòria i pessetes, lloc que, com esta obra que fou centenària, n'ha fet moltes, per les quals ha guanyat diverses temporades el Campionat de representacions en el popular i simpàtic teatre del carrer de les Barques. Autor de relleu ha estrenat en quasi tots els teatres de València, i la seua signatura és una sòlida garantia d'èxit i de pessetes.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la lluna de València]]&lt;br&gt;<br /> [[Aigua roja, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Amoroses, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Apanyar paraigües!]]&lt;br&gt;<br /> [[Badalls de la fam, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Bala perduda, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraqueta del Nano, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Bé del mal, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Bellesa fallera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Café barat]]&lt;br&gt;<br /> [[Caraba, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cargolada de Ximo, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Clavariesa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Clavellinera del barri, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Colombaire de profit, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Cosa sèria]]&lt;br&gt;<br /> [[Cotorra del Mercat]]&lt;br&gt;<br /> [[Creus de maig, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Cria de la cotorra]]&lt;br&gt;<br /> [[Cuquet del cariño]]&lt;br&gt;<br /> [[Del Micalet al Tibidabo o Un viatge de a xavo]]&lt;br&gt;<br /> [[Dos pardalets, una aguileta]]&lt;br&gt;<br /> [[Drama de &quot;La Bolseria&quot;, El]]&lt;br&gt;<br /> [[El que és la llei]]&lt;br&gt;<br /> [[El que fan fer les dones]]&lt;br&gt;<br /> [[Embolada, L']]&lt;br&gt;<br /> [[envenenats, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Espines del voler]]&lt;br&gt;<br /> [[Fava, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fills del poble, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Foc entre cendra]]&lt;br&gt;<br /> [[Font dels patos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Forastera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Formes de la sabatera, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Gallera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent de gorra]]&lt;br&gt;<br /> [[Ja ve el Barco Faller!]]&lt;br&gt;<br /> [[Java, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Leandros, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[No hi ha un marit fidel]]&lt;br&gt;<br /> [[Pardalot de sant Joan, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Parell de castic, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Pasta de la fornera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Pepeta bona, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Punt filipino, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Qui fa de fadrí no la corre. . .]]&lt;br&gt;<br /> [[Qui talla l'abaejo?]]&lt;br&gt;<br /> [[Ràdio València]]&lt;br&gt;<br /> [[Revolucionàries, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Sol de l'horta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Soldats i criades]]&lt;br&gt;<br /> [[Tasseta de plata, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Terra fangosa]]&lt;br&gt;<br /> [[Tomata, pimentó i tonyina]]&lt;br&gt;<br /> [[Tot a perra]]&lt;br&gt;<br /> [[Tot el que relluïx...]]&lt;br&gt;<br /> [[Trist destí!]]&lt;br&gt;<br /> [[Últim xulo, L']]&lt;br&gt;<br /> [[València a palpes]]&lt;br&gt;<br /> [[València a trossos]]&lt;br&gt;<br /> [[Xe, que genteta!]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:04, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Barchino_P%C3%A9rez,_Francesc 2013-11-22T19:04:25Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'[[Fitxer:Barchino-Paco-1.jpg|left|100px]]<br /> ''Nom literari''' Paco Barchino&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' Paco Barchino és, sense cap dubte, el comediògraf més fecund i alegre amb qui hui compta l'escena valenciana. Paco Barchino plasma en les seues obres tota l'ànima de l'esperit popular del nostre poble, i encarna a les mil meravelles el temperament expansiu i epigramàtic dels clàssics tipus populars dels nostres barris. Especialment amb trucs i notes de gran efecte en la tècnica teatral, ha aconseguit a força d'afecció i estudi, un lloc envejable de glòria i pessetes, lloc que, com esta obra que fou centenària, n'ha fet moltes, per les quals ha guanyat diverses temporades el Campionat de representacions en el popular i simpàtic teatre del carrer de les Barques. Autor de relleu ha estrenat en quasi tots els teatres de València, i la seua signatura és una sòlida garantia d'èxit i de pessetes.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la lluna de València]]&lt;br&gt;<br /> [[Aigua roja, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Amoroses, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Apanyar paraigües!]]&lt;br&gt;<br /> [[Badalls de la fam, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Bala perduda, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraqueta del Nano, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Bé del mal, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Bellesa fallera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Café barat]]&lt;br&gt;<br /> [[Caraba, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cargolada de Ximo, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Clavariesa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Clavellinera del barri, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Colombaire de profit, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Cosa sèria]]&lt;br&gt;<br /> [[Cotorra del Mercat]]&lt;br&gt;<br /> [[Creus de maig, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Cria de la cotorra]]&lt;br&gt;<br /> [[Cuquet del cariño]]&lt;br&gt;<br /> [[Del Micalet al Tibidabo o Un viatge de a xavo]]&lt;br&gt;<br /> [[Dos pardalets, una aguileta]]&lt;br&gt;<br /> [[Drama de &quot;La Bolseria&quot;, El]]&lt;br&gt;<br /> [[El que és la llei]]&lt;br&gt;<br /> [[El que fan fer les dones]]&lt;br&gt;<br /> [[Embolada, L']]&lt;br&gt;<br /> [[envenenats, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Espines del voler]]&lt;br&gt;<br /> [[Fava, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fills del poble, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Foc entre cendra]]&lt;br&gt;<br /> [[Font dels patos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Forastera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Formes de la sabatera, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Gallera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent de gorra]]&lt;br&gt;<br /> [[Ja ve el Barco Faller!]]&lt;br&gt;<br /> [[Java, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Leandros, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[No hi ha un marit fidel]]&lt;br&gt;<br /> [[Pardalot de sant Joan, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Parell de castic, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Pasta de la fornera, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Pepeta bona, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Punt filipino, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Qui fa de fadrí no la corre. . .]]&lt;br&gt;<br /> [[Qui talla l'abaejo?]]&lt;br&gt;<br /> [[Ràdio València]]&lt;br&gt;<br /> [[Revolucionàries, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Sol de l'horta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Soldats i criades]]&lt;br&gt;<br /> [[Tasseta de plata, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Terra fangosa]]&lt;br&gt;<br /> [[Tomata, pimentó i tonyina]]&lt;br&gt;<br /> [[Tot a perra]]&lt;br&gt;<br /> [[Tot el que relluïx...]]&lt;br&gt;<br /> [[Trist destí!]]&lt;br&gt;<br /> [[Últim xulo, L']]&lt;br&gt;<br /> [[València a palpes]]&lt;br&gt;<br /> [[València a trossos]]&lt;br&gt;<br /> [[Xe, que genteta!]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:04, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Feo,_Eduard 2013-11-22T19:03:22Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-Feo.jpg‎|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 25/12/1854&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort''' 23/02/1921&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I FEO, Eduard (València 1857-1921). Dramaturg. Fill d’Eduard Escalante i Mateu, es va iniciar com a escriptor amb el miracle El incrèdul convertit, representat el 1878 a l’altar de l’òrbita de son pare, si bé hi accentua un tendència a la substitució de la crítica a determinats aspectes de la societat contemporània per un reforçament dels trets costumistes: La reunió de Jacint (1884) o Del porrat de Sant Antoni a les torres de Serrans (1887). En una tradició més satírica: Fugint de l’anguila (1891) i Mil duros i tartaneta (1897). Tanmateix, va assolir una justa anomenada com autor de llibres per a sarsueles. És a ell a qui es deu l’intent més seriós de consolidar un sarsuela valenciana en la línia de la regional. Les seues sarsueles són una combinació de temes convencionalment amorosos amb notes costumistes. Amb música de Salvador Giner va estrenar El roder (1905) i Plors i alegries (1906); amb música de Vicent Peydró Les barraques (1899), la que és la seua obra mestra, com també La gent de tro (1898), El presidiari (1901) i De València a París o Viatge a l’Exposició (1901), interessant precedent de la revista (musical) valenciana que assolirà la màxima esplendor entre la dècada dels vint i els trenta del segle XX.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Alcalde de barri, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraques, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Cada u de son temple]]&lt;br&gt;<br /> [[De València a París o Viatge a l'Exposició]]&lt;br&gt;<br /> [[Del Porrat de sant Antoni a les Torres de Serrans]]&lt;br&gt;<br /> [[En Sant Hilari Sacalm]]&lt;br&gt;<br /> [[Fiestas y amores]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de l'anguila]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent de tro, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul convertit]]&lt;br&gt;<br /> [[Mariquita l'Estanquera]]&lt;br&gt;<br /> [[Mil duros i tartaneta]]&lt;br&gt;<br /> [[Plors i alegries]]<br /> [[Porta-Coeli]]&lt;br&gt;<br /> [[Presiliari, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Quintos i renganxadors]]&lt;br&gt;<br /> [[Ratet en el jutjat, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Reunió de Jacinto]]&lt;br&gt;<br /> [[Roder, El]]&lt;br&gt;<br /> [[València a la matinada]]<br /> <br /> <br /> Jaume Lloret i Esquerdo 20:03, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T19:01:54Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]<br /> <br /> <br /> <br /> [[Usuari:JaumeLloret|Jaume Lloret i Esquerdo]] 19:56, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:59:01Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]<br /> <br /> [[Usuari:JaumeLloret|Jaume Lloret i Esquerdo]] 19:56, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:58:22Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]<br /> <br /> [[Usuari:JaumeLloret|Jaume Lloret i Esquerdo]] ([[Usuari Discussió:JaumeLloret]]) 19:56, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:56:49Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]<br /> [[Usuari:JaumeLloret|Jaume Lloret i Esquerdo]] ([[Usuari Discussió:JaumeLloret|discussió]]) 19:56, 22 nov 2013 (CET)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:55:49Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Feo,_Eduard 2013-11-22T18:54:15Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>[[Fitxer:Escalante-Feo.jpg‎|left|100px]]<br /> '''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 25/12/1854&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort''' 23/02/1921&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I FEO, Eduard (València 1857-1921). Dramaturg. Fill d’Eduard Escalante i Mateu, es va iniciar com a escriptor amb el miracle El incrèdul convertit, representat el 1878 a l’altar de l’òrbita de son pare, si bé hi accentua un tendència a la substitució de la crítica a determinats aspectes de la societat contemporània per un reforçament dels trets costumistes: La reunió de Jacint (1884) o Del porrat de Sant Antoni a les torres de Serrans (1887). En una tradició més satírica: Fugint de l’anguila (1891) i Mil duros i tartaneta (1897). Tanmateix, va assolir una justa anomenada com autor de llibres per a sarsueles. És a ell a qui es deu l’intent més seriós de consolidar un sarsuela valenciana en la línia de la regional. Les seues sarsueles són una combinació de temes convencionalment amorosos amb notes costumistes. Amb música de Salvador Giner va estrenar El roder (1905) i Plors i alegries (1906); amb música de Vicent Peydró Les barraques (1899), la que és la seua obra mestra, com també La gent de tro (1898), El presidiari (1901) i De València a París o Viatge a l’Exposició (1901), interessant precedent de la revista (musical) valenciana que assolirà la màxima esplendor entre la dècada dels vint i els trenta del segle XX.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Alcalde de barri, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraques, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Cada u de son temple]]&lt;br&gt;<br /> [[De València a París o Viatge a l'Exposició]]&lt;br&gt;<br /> [[Del Porrat de sant Antoni a les Torres de Serrans]]&lt;br&gt;<br /> [[En Sant Hilari Sacalm]]&lt;br&gt;<br /> [[Fiestas y amores]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de l'anguila]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent de tro, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul convertit]]&lt;br&gt;<br /> [[Mariquita l'Estanquera]]&lt;br&gt;<br /> [[Mil duros i tartaneta]]&lt;br&gt;<br /> [[Plors i alegries]]<br /> [[Porta-Coeli]]&lt;br&gt;<br /> [[Presiliari, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Quintos i renganxadors]]&lt;br&gt;<br /> [[Ratet en el jutjat, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Reunió de Jacinto]]&lt;br&gt;<br /> [[Roder, El]]&lt;br&gt;<br /> [[València a la matinada]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Feo,_Eduard 2013-11-22T18:53:33Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> [[Fitxer:Escalante-Feo.jpg‎|left|100px]]<br /> '''Data de naixement''' 25/12/1854&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort''' 23/02/1921&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I FEO, Eduard (València 1857-1921). Dramaturg. Fill d’Eduard Escalante i Mateu, es va iniciar com a escriptor amb el miracle El incrèdul convertit, representat el 1878 a l’altar de l’òrbita de son pare, si bé hi accentua un tendència a la substitució de la crítica a determinats aspectes de la societat contemporània per un reforçament dels trets costumistes: La reunió de Jacint (1884) o Del porrat de Sant Antoni a les torres de Serrans (1887). En una tradició més satírica: Fugint de l’anguila (1891) i Mil duros i tartaneta (1897). Tanmateix, va assolir una justa anomenada com autor de llibres per a sarsueles. És a ell a qui es deu l’intent més seriós de consolidar un sarsuela valenciana en la línia de la regional. Les seues sarsueles són una combinació de temes convencionalment amorosos amb notes costumistes. Amb música de Salvador Giner va estrenar El roder (1905) i Plors i alegries (1906); amb música de Vicent Peydró Les barraques (1899), la que és la seua obra mestra, com també La gent de tro (1898), El presidiari (1901) i De València a París o Viatge a l’Exposició (1901), interessant precedent de la revista (musical) valenciana que assolirà la màxima esplendor entre la dècada dels vint i els trenta del segle XX.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[Alcalde de barri, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraques, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Cada u de son temple]]&lt;br&gt;<br /> [[De València a París o Viatge a l'Exposició]]&lt;br&gt;<br /> [[Del Porrat de sant Antoni a les Torres de Serrans]]&lt;br&gt;<br /> [[En Sant Hilari Sacalm]]&lt;br&gt;<br /> [[Fiestas y amores]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de l'anguila]]&lt;br&gt;<br /> [[Gent de tro, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Incrèdul convertit]]&lt;br&gt;<br /> [[Mariquita l'Estanquera]]&lt;br&gt;<br /> [[Mil duros i tartaneta]]&lt;br&gt;<br /> [[Plors i alegries]]<br /> [[Porta-Coeli]]&lt;br&gt;<br /> [[Presiliari, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Quintos i renganxadors]]&lt;br&gt;<br /> [[Ratet en el jutjat, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Reunió de Jacinto]]&lt;br&gt;<br /> [[Roder, El]]&lt;br&gt;<br /> [[València a la matinada]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Fitxer:Escalante-Feo.jpg 2013-11-22T18:50:50Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div></div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:47:10Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> [[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Escalante_Mateu,_Eduard 2013-11-22T18:45:39Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Nom literari''' Eduard Escalante&lt;br&gt;<br /> '''Lloc de naixement''' El Cabanyal&lt;br&gt;<br /> '''Data de naixement''' 20/10/1834&lt;br&gt;<br /> '''Data de mort '''30/08/1895&lt;br&gt;<br /> [[Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg‎|left|thumb|100px|''Estampa'', 6-11-1928]]<br /> '''Biografia''' ESCALANTE I MATEU, Eduard (Canyamelar, València 1834-1895). Autor teatral. Orfe de mare quan nasqué, el seu pare va ser desterrat, com a liberal, amb l’editor Marià Cabrerizo, després dels successos de 1835, que produïren la dimissió del comte d’Almodòvar. Mort el pare el 1839, Escalante quedà a càrrec d’uns familiars. Estudià dibuix en la societat “El Liceo” i, a partir de 1847 enceta el treball com a pintor de ventalls. Després d’una breu estança a Madrid, col·labora amb composicions poètiques en periòdics d’Alacant com “El Iris” i “La Palma”, i els de València “La flauta” “El Rehilete” i “El Rubí”. En aquella època secrigué un drama, Raquel. El 1855 escrigué dos miracles de sant Vicent: La vanitat castigada i La muda. El 1861 es donà a conéixer com a sainetista, amb la peça Deu, dèneu i noranta, al qual continuaren fins a quaranta-set, que en la seua majoria aconseguiren un gran èxit de públic: La satreseta, Què no serà, Un grapaet i prou, La processó per ma casa, El bou, La mula i l’àngel bobo, A la vora d’un sequiol, Una nit en la Glorieta, Als lladres, Una sogra de castanyola, Les xiques de l’entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaes, Les coentes, L’herència del rei Bonet, Trapatroles, etc. El teatre d’Escalante, en l’aspecte lingüístic, és un mostrari molt variat de la situació idiomàtica de la ciutat de València, sobretot en els barris populars, en la segona meitat del segle XIX. La temàtica gira sobre eixos ambients i personatges, tipificats: l’avar, el vell verd, la presumida, la xica honesta i discreta, el guapo, etc. En les seues obres es pot advertir la ideologia popularista i liberal de l’autor, així com unes difuses posicions davant qüestions idiomàtiques que serien les pròpies posicions del públic al qual anaven destinats els sainets. A més de les nombroses edicions soltes dels seus sainets, fetes en vida de l’autor, a València el 1894, s’edità una Colección completa de Obras dramáticas seues.&lt;br&gt;<br /> '''Obres''' &lt;br&gt;<br /> [[A la vora d'un sequiol]]&lt;br&gt;<br /> [[Agüelo Cuc, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Als lladres]]&lt;br&gt;<br /> [[Barraca en el Cabanyal]]&lt;br&gt;<br /> [[Bolot d'Oros i Mà]]&lt;br&gt;<br /> [[Bou i la mula o l'Àngel Bobo, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Buen moso, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Bufar en caldo gelat]]&lt;br&gt;<br /> [[Casa de Meca, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Cencerrada del mercat, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Coentes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Consoladora, Casa d'empenyos i préstamos, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Corruixetes]]&lt;br&gt;<br /> [[Criades, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Des de dalt del Micalet]]&lt;br&gt;<br /> [[Deu, dèneu i noranta, El]]&lt;br&gt;<br /> [[En una orxateria valenciana]]&lt;br&gt;<br /> [[Endevina endevinalla o el Tio Perico]]&lt;br&gt;<br /> [[Escaleta del dimoni, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Falla de sant Josep, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Fugint de les bombes]]&lt;br&gt;<br /> [[Grapadet i prou, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Herència del rei Bonet, L']]&lt;br&gt;<br /> [[Jeroni i Riteta]]&lt;br&gt;<br /> [[Lepe i Talala]]&lt;br&gt;<br /> [[Matasiete, Espantaocho]]&lt;br&gt;<br /> [[Mentirola i el Tio Lepa]]&lt;br&gt;<br /> [[Moma, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Muda, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Nit en la glorieta, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Nóvios de ma cunyada, Els]]&lt;br&gt;<br /> [[Oros són triumfos o Un solter de l'Hortet]]&lt;br&gt;<br /> [[Patti de Pescadors, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Processó per ma casa, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Rei de les criadilles, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Sastreseta, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Sogra de castanyola, Una]]&lt;br&gt;<br /> [[Tadea la Corsetera]]&lt;br&gt;<br /> [[Tio Cavila o A divertir-se a un poblet, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Tonico!]]&lt;br&gt;<br /> [[Torero d'estopa, Un]]&lt;br&gt;<br /> [[Trapatroles]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres forasters de Madrid]]&lt;br&gt;<br /> [[Tres palomes, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Trovador en un porxe, El]]&lt;br&gt;<br /> [[Vanitat castigada, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Vides trencades]]&lt;br&gt;<br /> [[Xala, La]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiques de l'entresuelo, Les]]&lt;br&gt;<br /> [[Xiquet del Milacre, El]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Fitxer:Escalante-5-Estmpa-6-11-1928.jpg 2013-11-22T18:36:54Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div></div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Actors_i_actrius 2013-11-21T19:40:48Z

<p>JaumeLloret: Es crea la pàgina amb «Llorens Alonso, Manuel (1845-1910)».</p> <hr /> <div>Llorens Alonso, Manuel (1845-1910)</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Teatre_Popular_Valenci%C3%A0 2013-11-21T19:30:13Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>&lt;p style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;strong&gt;INVENTARI BIBLIOGRÀFIC INFORMATITZAT &lt;br /&gt;DEL TEATRE POPULAR VALENCIÀ DELS SEGLES XIX i XX (1817-1950)&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro02.GIF|left]]&lt;strong&gt;Presentació&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Cal dir que a pesar de l'enorme popularitat que en la societat valenciana té encara el teatre popular, designat tradicionalment com a sainet (o amb denominacions específiques com la de sainet faller, foguerer o fester), el fet cert és que encara no comptem amb una catalogació -ni tan sols amb un inventari- de la totalitat de les obres publicades o que es conserven manuscrites. No parlem de la totalitat de les representades perquè, primer, gairebé no s'han conservat les cartelleres dels nostres teatres que ens podrien donar informació més exacta sobre la varietat de [[títols]], [[autors]], [[actors i actrius]] que les representen, o [[teatres estrena]]; i, segon, tampoc s'han conservat molts dels textos de les obres estrenades, que en no ser acollides favorablement pel públic, no arribaren a estampar-se.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;És cert que comptàvem amb obres meritòries que inventariaven estrenes o fons existents en biblioteques particulars, com els de S. Guastavino Robba i G. Guatavino Gallent, Un siglo de teatro valenciano (Materiales para su estudio) (1974), el d'Anna Vàzquez, Fons de teatre valencià a les biblioteques de Barcelona (1987), Francesc Reus i Bartolomé Bas, Fons de teatre valencià de la Biblioteca Bas Carbonell (1994) i Francesc Reus, Les col·leccions teatrals valencianes abans de la Guerra Civil, (1998); o els estudis fonamentals sobre el teatre valencià dels segles XIX i XX, deguts a Josep Martínez Ortiz, Manuel Sanchis Guarner, Caterina Solà, Ricard Blasco o Jaume Lloret. Això no obstant, el fet cert és que no disposàvem encara de cap intent d'inventari global de tota la producció dramàtica valenciana del sainet.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro07.GIF|right]]Conscients d'aquesta mancança, un equip d'investigadors vinculats a la Universitat d'Alacant, especialitzats en la història de l'espectacle teatral, i interessats de manera particular pel món del sainet, ens plantejàrem que l'única manera d'estudiar de forma rigorosa i de disposar de dades segures sobre el sainet valencià en el seu conjunt, era el de determinar amb un grau de precisió raonable el corpus a estudiar. És a dir, inventariar i, en la mesura del possible, catalogar, la totalitat de la producció dramàtica popular valenciana que, a grans trets, responia a l'esquema bàsic del sainet. Pensàvem, i continuem pensant, que quan sabrem, ni que siga de forma aproximada, el nombre de sainets conservats, el nom i característiques dels dramaturgs valencians que s'hi dedicaren, les companyies, actors i actrius o els teatres en els quals es van estrenar les obres, els temes que tractaren i les relacions que es poden establir entre uns i altres, només en aquest moment podrem conèixer amb un mínim de seguretat el que ha estat el teatre més popular entre els valencians dels darrers dos-cents anys.&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;En el moment d'iniciar la recerca, hem delimitat el corpus objecte d'estudi a la dramàtica popular valenciana produïda en el període comprés entre el 1817 i 1950. Per això mateix, aquesta primera part de l'estudi ha dividit l'època acotada en dues èpoques: a) 1817-1895, on la primera data correspon a la del primer sainet conegut, Més s'aprecien els diners que la sangch i el parentesc, de Vicent Branchart, i la segona és la de la mort d'[[Eduard Escalante]], el mestre dels dramaturgs valencians; i b) 1896-1950, és a dir, des de la mort d'Eduard Escalante a la desaparició del sainet dels teatres comercials, tot coincidint, si fa no fa, amb l'arribada de la televisió.&lt;br /&gt;Som conscients que aquest és un projecte que, degut a la modèstia dels mitjans de què disposem, s'allargarà durant anys fins que puguem donar per acabat l'inventari-catalogació. El treball realitzat fins ara, però, ja ens permet de començar a analitzar les dades obtingudes; unes dades que ens han de permetre avançar en la nostra recerca. I és Amb el convenciment de contribuir a conèixer millor una part de la història de la societat valenciana, del seu teatre, que continuem treballant.&lt;/p&gt;&lt;br/&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro03.GIF|left]]&lt;strong&gt;Objectius i interés&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Davant d'aquesta mancança, ens hem proposat elaborar un inventari informatitzat dels sainets conservats en les principals col·leccions i arxius teatrals que coneixem. Aquest inventari no només dóna compte de la informació referida a autor, títol, subtítol, actes, quadres, escenes, any d'estrena i, si és el cas, de publicació, companyia que el va posar en escena, teatre on es va estrenar, música, tema, espai dramàtic, personatges, etc., sinó que vol esdevenir una base de dades permanent sobre aquest tipus de teatre. Aquesta base de dades ha de permetre un coneixement minuciós de la producció dramàtica valenciana i de la seua evolució al llarg de tot el vuit-cents, i ha de ser una eina al servei no només dels historiadors de teatre, sinó també dels filòlegs que estudien la història i evolució del valencià, dels historiadors que estudien les característiques i els canvis socials de la societat valenciana, dels estudiosos dels costums i del folklore, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Una vegada elaborada tota aquesta base de dades, qualsevol investigador podrà realitzar consultes sobre [[autors]], títols, personatges, llistar les obres per la seua extensió (un acte, dos, tres; pel nombre de quadres o escenes), per obres en vers o vers o prosa, pel subtítol (entremés, sainet, joguet, apropòsit, sarsuela, entreteniment, etc., ), per la data o el lloc de l'estrena, amb música o sense, per l'espai dramàtic, per l'argument, etc. A partir d'aquí serà molt més fàcil veure amb detall la línia evolutiva del sainet valencià en aquests dos segles, i paral·lelament, l'evolució de la societat valenciana.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro01.GIF|right]]&lt;br /&gt; &lt;strong&gt;Equip investigador&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; ''Gabriel Sansano'', investigador principal, ''Jaume Lloret Esquerdo, Francesc Reus Boyd-Swan, i M. Àngels Herrero i Lliris Picó'' com a becàries d'investigació.&lt;br /&gt;Aquest projecte, al llarg de les seues diverses etapes d'elaboració, ha comptat amb la col·laboració d'''Anna Esteve Guillén, Juli Martínez-Amorós i Assumpta Luna Valdés''.&lt;br /&gt;El desenvolupament de la base de dades i la pàgina Web han segut dutes a terme per ''Jaume Aragonés i Tomàs Pérez'' de la Universitat d'Alacant.&lt;br /&gt;Aquest equip investigador agraeix a ''Manuel Bas Carbonell, Bartolomé Bas Segarra, Teresa Broseta i Josep Martines'' la seua generosa aportació de material per al seu estudi i catalogació.&lt;/p&gt;</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Qui_tinga_cucs_que_pele_fulla,_o_Obedecer_al_que_manda 2013-11-21T17:34:03Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Entreteniment bilingüe&lt;br&gt;<br /> '''Vers/prosa''' Vers&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 17/01/1853 [[Principal]] (València)&lt;br&gt;<br /> '''Edició''' Impremta El Valenciano (Benet Monfort) (València) 1855&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 0&lt;br&gt;<br /> '''Quadres '''&lt;br&gt;<br /> 1&lt;br&gt;<br /> 2 (Comerç)&lt;br&gt;<br /> 3&lt;br&gt;<br /> 4&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' <br /> [[Bernat i Baldoví, Josep]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Teatre_Popular_Valenci%C3%A0 2013-11-21T17:26:55Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>&lt;p style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;strong&gt;INVENTARI BIBLIOGRÀFIC INFORMATITZAT &lt;br /&gt;DEL TEATRE POPULAR VALENCIÀ DELS SEGLES XIX i XX (1817-1950)&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro02.GIF|left]]&lt;strong&gt;Presentació&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Cal dir que a pesar de l'enorme popularitat que en la societat valenciana té encara el teatre popular, designat tradicionalment com a sainet (o amb denominacions específiques com la de sainet faller, foguerer o fester), el fet cert és que encara no comptem amb una catalogació -ni tan sols amb un inventari- de la totalitat de les obres publicades o que es conserven manuscrites. No parlem de la totalitat de les representades perquè, primer, gairebé no s'han conservat les cartelleres dels nostres teatres que ens podrien donar informació més exacta sobre la varietat de [[títols]], [[autors]], actors i actrius que les representen, o [[teatres estrena]]; i, segon, tampoc s'han conservat molts dels textos de les obres estrenades, que en no ser acollides favorablement pel públic, no arribaren a estampar-se.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;És cert que comptàvem amb obres meritòries que inventariaven estrenes o fons existents en biblioteques particulars, com els de S. Guastavino Robba i G. Guatavino Gallent, Un siglo de teatro valenciano (Materiales para su estudio) (1974), el d'Anna Vàzquez, Fons de teatre valencià a les biblioteques de Barcelona (1987), Francesc Reus i Bartolomé Bas, Fons de teatre valencià de la Biblioteca Bas Carbonell (1994) i Francesc Reus, Les col·leccions teatrals valencianes abans de la Guerra Civil, (1998); o els estudis fonamentals sobre el teatre valencià dels segles XIX i XX, deguts a Josep Martínez Ortiz, Manuel Sanchis Guarner, Caterina Solà, Ricard Blasco o Jaume Lloret. Això no obstant, el fet cert és que no disposàvem encara de cap intent d'inventari global de tota la producció dramàtica valenciana del sainet.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro07.GIF|right]]Conscients d'aquesta mancança, un equip d'investigadors vinculats a la Universitat d'Alacant, especialitzats en la història de l'espectacle teatral, i interessats de manera particular pel món del sainet, ens plantejàrem que l'única manera d'estudiar de forma rigorosa i de disposar de dades segures sobre el sainet valencià en el seu conjunt, era el de determinar amb un grau de precisió raonable el corpus a estudiar. És a dir, inventariar i, en la mesura del possible, catalogar, la totalitat de la producció dramàtica popular valenciana que, a grans trets, responia a l'esquema bàsic del sainet. Pensàvem, i continuem pensant, que quan sabrem, ni que siga de forma aproximada, el nombre de sainets conservats, el nom i característiques dels dramaturgs valencians que s'hi dedicaren, les companyies, actors i actrius o els teatres en els quals es van estrenar les obres, els temes que tractaren i les relacions que es poden establir entre uns i altres, només en aquest moment podrem conèixer amb un mínim de seguretat el que ha estat el teatre més popular entre els valencians dels darrers dos-cents anys.&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;En el moment d'iniciar la recerca, hem delimitat el corpus objecte d'estudi a la dramàtica popular valenciana produïda en el període comprés entre el 1817 i 1950. Per això mateix, aquesta primera part de l'estudi ha dividit l'època acotada en dues èpoques: a) 1817-1895, on la primera data correspon a la del primer sainet conegut, Més s'aprecien els diners que la sangch i el parentesc, de Vicent Branchart, i la segona és la de la mort d'[[Eduard Escalante]], el mestre dels dramaturgs valencians; i b) 1896-1950, és a dir, des de la mort d'Eduard Escalante a la desaparició del sainet dels teatres comercials, tot coincidint, si fa no fa, amb l'arribada de la televisió.&lt;br /&gt;Som conscients que aquest és un projecte que, degut a la modèstia dels mitjans de què disposem, s'allargarà durant anys fins que puguem donar per acabat l'inventari-catalogació. El treball realitzat fins ara, però, ja ens permet de començar a analitzar les dades obtingudes; unes dades que ens han de permetre avançar en la nostra recerca. I és Amb el convenciment de contribuir a conèixer millor una part de la història de la societat valenciana, del seu teatre, que continuem treballant.&lt;/p&gt;&lt;br/&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro03.GIF|left]]&lt;strong&gt;Objectius i interés&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Davant d'aquesta mancança, ens hem proposat elaborar un inventari informatitzat dels sainets conservats en les principals col·leccions i arxius teatrals que coneixem. Aquest inventari no només dóna compte de la informació referida a autor, títol, subtítol, actes, quadres, escenes, any d'estrena i, si és el cas, de publicació, companyia que el va posar en escena, teatre on es va estrenar, música, tema, espai dramàtic, personatges, etc., sinó que vol esdevenir una base de dades permanent sobre aquest tipus de teatre. Aquesta base de dades ha de permetre un coneixement minuciós de la producció dramàtica valenciana i de la seua evolució al llarg de tot el vuit-cents, i ha de ser una eina al servei no només dels historiadors de teatre, sinó també dels filòlegs que estudien la història i evolució del valencià, dels historiadors que estudien les característiques i els canvis socials de la societat valenciana, dels estudiosos dels costums i del folklore, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Una vegada elaborada tota aquesta base de dades, qualsevol investigador podrà realitzar consultes sobre [[autors]], títols, personatges, llistar les obres per la seua extensió (un acte, dos, tres; pel nombre de quadres o escenes), per obres en vers o vers o prosa, pel subtítol (entremés, sainet, joguet, apropòsit, sarsuela, entreteniment, etc., ), per la data o el lloc de l'estrena, amb música o sense, per l'espai dramàtic, per l'argument, etc. A partir d'aquí serà molt més fàcil veure amb detall la línia evolutiva del sainet valencià en aquests dos segles, i paral·lelament, l'evolució de la societat valenciana.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro01.GIF|right]]&lt;br /&gt; &lt;strong&gt;Equip investigador&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; ''Gabriel Sansano'', investigador principal, ''Jaume Lloret Esquerdo, Francesc Reus Boyd-Swan, i M. Àngels Herrero i Lliris Picó'' com a becàries d'investigació.&lt;br /&gt;Aquest projecte, al llarg de les seues diverses etapes d'elaboració, ha comptat amb la col·laboració d'''Anna Esteve Guillén, Juli Martínez-Amorós i Assumpta Luna Valdés''.&lt;br /&gt;El desenvolupament de la base de dades i la pàgina Web han segut dutes a terme per ''Jaume Aragonés i Tomàs Pérez'' de la Universitat d'Alacant.&lt;br /&gt;Aquest equip investigador agraeix a ''Manuel Bas Carbonell, Bartolomé Bas Segarra, Teresa Broseta i Josep Martines'' la seua generosa aportació de material per al seu estudi i catalogació.&lt;/p&gt;</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Fitxer:Teatro03.GIF 2013-11-21T17:17:18Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>Dibuix de Tomàs Padró per a l'edició del drama de Frederic Soler, ''La rosa blanca''. Francesc Curet, ''Història del teatre català'', Barcelona, Aedos, 1967, p. 72.</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Fitxer:Teatro03.GIF 2013-11-21T17:16:06Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>Dibuix de Tomàs Padró per a l'edició del drama de Frederic Soler, ''La rosa blanca''. Francesc Curet, ''Història del teatre català'', Barcelona Aedos, 1967, p. 72.</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=Teatre_Popular_Valenci%C3%A0 2013-10-25T09:42:31Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>&lt;p style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;strong&gt;INVENTARI BIBLIOGRÀFIC INFORMATITZAT &lt;br /&gt;DEL TEATRE POPULAR VALENCIÀ DELS SEGLES XIX i XX (1817-1950)&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro02.GIF|left]]&lt;strong&gt;Presentació&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Cal dir que a pesar de l'enorme popularitat que en la societat valenciana té encara el teatre popular, designat tradicionalment com a sainet (o amb denominacions específiques com la de sainet faller, foguerer o fester), el fet cert és que encara no comptem amb una catalogació -ni tan sols amb un inventari- de la totalitat de les obres publicades o que es conserven manuscrites. No parlem de la totalitat de les representades perquè, primer, gairebé no s'han conservat les cartelleres dels nostres teatres que ens podrien donar informació més exacta sobre la varietat de [[títols]], [[autors]] o companyies; i, segon, tampoc s'han conservat molts dels textos de les obres estrenades, que en no ser acollides favorablement pel públic, no arribaren a estampar-se.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;És cert que comptàvem amb obres meritòries que inventariaven estrenes o fons existents en biblioteques particulars, com els de S. Guastavino Robba i G. Guatavino Gallent, Un siglo de teatro valenciano (Materiales para su estudio) (1974), el d'Anna Vàzquez, Fons de teatre valencià a les biblioteques de Barcelona (1987), Francesc Reus i Bartolomé Bas, Fons de teatre valencià de la Biblioteca Bas Carbonell (1994) i Francesc Reus, Les col·leccions teatrals valencianes abans de la Guerra Civil, (1998); o els estudis fonamentals sobre el teatre valencià dels segles XIX i XX, deguts a Josep Martínez Ortiz, Manuel Sanchis Guarner, Caterina Solà, Ricard Blasco o Jaume Lloret. Això no obstant, el fet cert és que no disposàvem encara de cap intent d'inventari global de tota la producció dramàtica valenciana del sainet.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro07.GIF|right]]Conscients d'aquesta mancança, un equip d'investigadors vinculats a la Universitat d'Alacant, especialitzats en la història de l'espectacle teatral, i interessats de manera particular pel món del sainet, ens plantejàrem que l'única manera d'estudiar de forma rigorosa i de disposar de dades segures sobre el sainet valencià en el seu conjunt, era el de determinar amb un grau de precisió raonable el corpus a estudiar. És a dir, inventariar i, en la mesura del possible, catalogar, la totalitat de la producció dramàtica popular valenciana que, a grans trets, responia a l'esquema bàsic del sainet. Pensàvem, i continuem pensant, que quan sabrem, ni que siga de forma aproximada, el nombre de sainets conservats, el nom i característiques dels dramaturgs valencians que s'hi dedicaren, les companyies, actors i actrius o els teatres en els quals es van estrenar les obres, els temes que tractaren i les relacions que es poden establir entre uns i altres, només en aquest moment podrem conèixer amb un mínim de seguretat el que ha estat el teatre més popular entre els valencians dels darrers dos-cents anys.&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;En el moment d'iniciar la recerca, hem delimitat el corpus objecte d'estudi a la dramàtica popular valenciana produïda en el període comprés entre el 1817 i 1950. Per això mateix, aquesta primera part de l'estudi ha dividit l'època acotada en dues èpoques: a) 1817-1895, on la primera data correspon a la del primer sainet conegut, Més s'aprecien els diners que la sangch i el parentesc, de Vicent Branchart, i la segona és la de la mort d'[[Eduard Escalante]], el mestre dels dramaturgs valencians; i b) 1896-1950, és a dir, des de la mort d'Eduard Escalante a la desaparició del sainet dels teatres comercials, tot coincidint, si fa no fa, amb l'arribada de la televisió.&lt;br /&gt;Som conscients que aquest és un projecte que, degut a la modèstia dels mitjans de què disposem, s'allargarà durant anys fins que puguem donar per acabat l'inventari-catalogació. El treball realitzat fins ara, però, ja ens permet de començar a analitzar les dades obtingudes; unes dades que ens han de permetre avançar en la nostra recerca. I és Amb el convenciment de contribuir a conèixer millor una part de la història de la societat valenciana, del seu teatre, que continuem treballant.&lt;/p&gt;&lt;br/&gt;<br /> &lt;p&gt;[[Fitxer:Teatro03.GIF|left]]&lt;strong&gt;Objectius i interés&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; Davant d'aquesta mancança, ens hem proposat elaborar un inventari informatitzat dels sainets conservats en les principals col·leccions i arxius teatrals que coneixem. Aquest inventari no només dóna compte de la informació referida a autor, títol, subtítol, actes, quadres, escenes, any d'estrena i, si és el cas, de publicació, companyia que el va posar en escena, teatre on es va estrenar, música, tema, espai dramàtic, personatges, etc., sinó que vol esdevenir una base de dades permanent sobre aquest tipus de teatre. Aquesta base de dades ha de permetre un coneixement minuciós de la producció dramàtica valenciana i de la seua evolució al llarg de tot el vuit-cents, i ha de ser una eina al servei no només dels historiadors de teatre, sinó també dels filòlegs que estudien la història i evolució del valencià, dels historiadors que estudien les característiques i els canvis socials de la societat valenciana, dels estudiosos dels costums i del folklore, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Una vegada elaborada tota aquesta base de dades, qualsevol investigador podrà realitzar consultes sobre [[autors]], títols, personatges, llistar les obres per la seua extensió (un acte, dos, tres; pel nombre de quadres o escenes), per obres en vers o vers o prosa, pel subtítol (entremés, sainet, joguet, apropòsit, sarsuela, entreteniment, etc., ), per la data o el lloc de l'estrena, amb música o sense, per l'espai dramàtic, per l'argument, etc. A partir d'aquí serà molt més fàcil veure amb detall la línia evolutiva del sainet valencià en aquests dos segles, i paral·lelament, l'evolució de la societat valenciana.&lt;br /&gt;[[Fitxer:Teatro01.GIF|right]]&lt;br /&gt; &lt;strong&gt;Equip investigador&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt; ''Gabriel Sansano'', investigador principal, ''Jaume Lloret Esquerdo, Francesc Reus Boyd-Swan, i M. Àngels Herrero i Lliris Picó'' com a becàries d'investigació.&lt;br /&gt;Aquest projecte, al llarg de les seues diverses etapes d'elaboració, ha comptat amb la col·laboració d'''Anna Esteve Guillén, Juli Martínez-Amorós i Assumpta Luna Valdés''.&lt;br /&gt;El desenvolupament de la base de dades i la pàgina Web han segut dutes a terme per ''Jaume Aragonés i Tomàs Pérez'' de la Universitat d'Alacant.&lt;br /&gt;Aquest equip investigador agraeix a ''Manuel Bas Carbonell, Bartolomé Bas Segarra, Teresa Broseta i Josep Martines'' la seua generosa aportació de material per al seu estudi i catalogació.&lt;/p&gt;</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=P%C3%A0paro_estant_de_gu%C3%A0rdia,_Un 2013-09-17T09:41:55Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Joguet&lt;br&gt;<br /> '''Vers/prosa''' Vers&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 24/01/1869 Café Teatre (València)<br /> <br /> '''Edició''' Impremta Viuda de Joan Mariana (València) 1895&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 1&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' [[Alapont i Rosell, Vicent]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=P%C3%A0paro_estant_de_gu%C3%A0rdia,_Un 2013-09-17T09:41:42Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Joguet&lt;br&gt;<br /> '''Vers/prosa''' Vers&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 24/01/1869 Café Teatre (València)<br /> '''Edició''' Impremta Viuda de Joan Mariana (València) 1895&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 1&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' [[Alapont i Rosell, Vicent]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=P%C3%A0paro_estant_de_gu%C3%A0rdia,_Un 2013-09-17T09:38:50Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Joguet&lt;br&gt;<br /> '''Vers/prosa''' Vers&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 24/01/1869 Café Teatre<br /> <br /> '''Edició''' Impremta Viuda de Joan Mariana (València) 1895&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 1&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' [[Alapont i Rosell, Vicent]]</div>

JaumeLloret http://iifv.net/wiki/index.php?title=P%C3%A0paro_estant_de_gu%C3%A0rdia,_Un 2013-09-17T09:37:35Z

<p>JaumeLloret: </p> <hr /> <div>'''Subtítol''' Joguet&lt;br&gt;<br /> '''Vers/prosa''' Vers&lt;br&gt;<br /> '''Estrena''' 24/01/1869 Café Teatre<br /> '''Edició''' Impremta Viuda de Joan Mariana (València) 1895&lt;br&gt;<br /> '''Núm. actes''' 1&lt;br&gt;<br /> '''Autor''' [[Alapont i Rosell, Vicent]]</div>

JaumeLloret