Comunicat de l'IIFV sobre la denominació legal de la llengua en el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià

En l’estat actual de la tramitació parlamentària de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana observa amb inquietud el futur legal de la nostra llengua i es veu en l’obligació d’insistir en principis bàsics que haurien d’informar l’acció política, al marge dels interessos partidistes. En aquest sentit, l’IIFV fa públiques les manifestacions següents:

1. Com és notori, l’IIFV sempre ha postulat la unitat de la llengua compartida per catalans, valencians i baleàrics i ha defensat que, en l’àmbit valencià, es pot designar tant amb la denominació acadèmica “català” o “llengua catalana” com amb la denominació popular “valencià”
2. L’alternança d’ambdós designadors ha avançat socialment d’ençà de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; està legalment avalada per una extensa jurisprudència i ha estat reconeguda per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’òrgan de la Generalitat Valenciana que ostenta per llei la potestat normativa sobre la llengua.
3. Emparant-se en aquests fets, l’IIFV va expressar el mes d’octubre passat la seua preocupació perquè el text de reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana empitjorés l’estatus legal de la nostra llengua en introduir-hi la designació “idioma valencià”, que és equívoca, no té carta de naturalesa històrica i, el que és més greu, afavoreix clarament les actituds secessionistes. A més, en aquella declaració, l’IIFV demanava que el text estatutari potenciés l’ús social del valencià i que n’assegurés la protecció jurídica.
4. L’acord a què han arribat els dos partits majoritaris per a impulsar la reforma estatutària substitueix el nom tradicional (“valencià”) per aquesta altra designació ambigua, la qual agreujarà encara més el conflicte polític i social al voltant de la llengua. De fet, abans que s’aprove el text estatutari, representants del Partit Popular han propugnat la inclusió espúria de Filologia Valenciana en el catàleg de titulacions universitàries.
5. Una vegada més, l’IIFV recorda que el conflicte simbòlic es perpetua en detriment de la salut social de la llengua i que les dissensions estèrils en fomenten el retrocés i la pèrdua de parlants. L’IIFV apel·la a la necessitat de convertir la llengua en un espai de retrobament i de concòrdia, que servisca com a factor d’integració col·lectiva i de modernitat cultural.
6. Amb aquest esperit s’adhereix a la crida a la responsabilitat dels polítics que han fet l’Institut d’Estudis Catalans i la fundació d’entitats culturals Ramon Llull, en el sentit de demanar als diputats i senadors valencians al Parlament Espanyol que rebutgen el text de reforma estatutària en la formulació actual i que hi mantinguen, si més no, la vigent denominació “valencià” per a referir-se a la llengua pròpia.

Alacant, Castelló de la Plana i València, 16 de febrer de 2006