VIII Premis de la crítica

Parlaments

• Discurs del Director de la Seu de la Universitat de València de l'IIFV, Dr. Miquel Nicolás
• Discurs del Director de l'IIFV, Dr. Joan Ponsoda
• Discurs de la Vicerectora d'Investigació de la Universitat de València, Dra. Maria Josep Cuenca

Acta de lliurament dels Premis

Discurs del Director de la Seu de la Universitat de València de l'IIFV

Distingides autoritats acadèmiques,

Benvolguts col·legues, amics i amigues, senyores i senyors,

només unes breus paraules per tal de recordar el sentit d’aquest acte. L’IIFV té l’objectiu, entre altres, de contribuir a la difusió i la crítica del coneixement, adequant-se a les circumstàncies de l’entorn social i històric. Interpretant aquest objectiu ampli, l’IIFV va instituir l’any 1998 els Premis de la Crítica, de caràcter honorífic, a fi de reconèixer obres d’autors valencians que, individualment o col·lectivament, contribuïssen a la recuperació de la llengua catalana, i que excel·lissen en diferents àmbits de la recerca, l’activitat cultural i de la comunicació social. Els premis s’han atorgat rotativament en cadascuna de les tres seus de l’IIFV: la Universitat de València-Estudi General, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume Ir, de Castelló de la Plana. Enguany arriben a la setena edició, han passat a tenir caràcter biennal, per tant reconeixen obres o iniciatives culturals que s’hagen fet publiques o s’hagen desenvolupat al llarg dels dos anys anteriors (2004 i 2005) i s’atorguen en les cinc modalitats següents:

• premi de creació literària (en qualsevol gènere)
• premi de literatura infantil i juvenil
• premi d’estudis lingüístics i literaris
• premi d’arts escèniques i audiovisuals
• premi de comunicació i difusió cultural

Vaja d’avançada la nostra felicitació a tots els premiats, el treball dels quals fa més més ric, més intel·ligible i més suportable aquest país nostre. I el nostre agraïment a les ponències que han seleccionat les persones i entitats mereixedors de distinció. També hem d’agrair la magnífica intervenció amb què ens ha obsequiat Vicenç Villatoro, així com la presència de les autoritats acadèmiques que avui ens companyen, i, per descomptat, l’assistència de tots vosaltres.

Permeteu-me ara que faça una petita reflexió. En fer públic el seu veredicte, l’IIFV no sols reconeix el treball de les persones o entitats que premia sinó que afirma la mateixa idea de la crítica. Una funció que no resulta fàcil d’exercir, però que és, com acabem d’escoltar en la dissertació d’en Vicenç Villatoro, imprescindible en una societat complexa, oberta a les oscil·lacions del mercat, a les modes, als fluxos diversos de la cultura i de la sensibilitat contemporànies. La crítica, entesa en un sentit ampli, des de la que es practica en les tribunes mediàtiques i en les institucions especialitzades, malentesa, menystinguda o desvirtuada, és una peça clau en el nostre sistema cultural, en el qual es superposen els estrats.

En les capes més superficials, en el sentit cronològic de l’epítet, trobem la cultura mediàtica, associada a l’enorme potencial de la tecnologia i als processos de mundialització dels referents, de l’acceleració històrica i de laïcització de la vida social. Però els sediments més profunds de la nostra cultura continuen ancorats en les formes del món rural i del cristianisme popular: dues dimensions molt presents en l’obra etnolingüística del fundador de l’IIFV, l’enyorat en Manuel Sanchis Guarner, a qui retrem homentatge la tardor que ve, amb motiu del 25é aniversari del seu traspàs.

Vull tancar aquesta aquesta salutació referint-me precisament a una obra del mestre Sanchis, el seu Calendari de refranys, publicat en la Biblioteca Folklòrica Barcino el 1951. Aquest vademècum de la nostra paremiologia és com un contrapunt a la voràgine diària que ens ofereixen els media: a la injustícia, a l’opressió, a la violència, a la corrupció, a la devastació del territori, a la banalitat, al tedi. El ritme pausat de les hores queda ben pautat en les dites tradicionals, de vegades contradictòries, sovint desfasades, però sempre testimonis vius de la memòria de la llengua.

Així, del mes de maig la nostra cultura popular diu que és “el mes de les pixarrades”, però també que hi ha coses que poden ser florides o hermoses com el mes d’aquest nom. I en tot cas, que “del maig en la meitat, l’hivern és acabat”. I d’avui, el referit calendari ens recorda que el 3 de maig és la diada de la Santa Creu, o més exactament de la Invenció de la Santa Creu, que és un terme ben suggestiu i ben literari: “Per Santa Creu el blat s’hi veu”. I, en efecte, aquesta dita és com una premonició ben encertada. Perquè la collita d’aquests nostres VII Premis de la Crítica apunta, com veureu, alta i fecunda.

Discurs del Director de l'IIFV

Senyora vicerectora de la Universitat de València, senyora vicerectora de la Universitat d’Alacant, senyor vicerector de la Universitat Jaume I, senyores i senyors, col·legues, amics i amigues:

Un any més, en data pròxima al dia de Sant Jordi, al 23 d'abril dia del llibre, ens reunim en un acte acadèmic per a concedir el Premis de la Crítica que l'IIFV va instituir fa ja nou anys. Com que dels Premis ja n'ha parlat el professor Miquel Nicolàs, director de la seu de l'IIFV de València, aprofitaré l'ocasió per a referir-me a altres aspectes i activitats de l'IIFV.

D’ençà que es creà l’IIFV ens hem preocupat i ocupat, no únicament, però sí de manera destacada, de l’ensenyament de la llengua, de l’ús social i del model de llengua a utilitzar en situacions formals. Però des l’any 2000 en què vam organitzar el I Congrés Internacional «Llengua, Societat i Ensenyament» la dedicació a aquests temes ha estat gairebé prioritària. Així ho demostra la quantitat i la qualitat d’alguns volums de les nostres publicacions, tant de la col·lecció Syimposia Philologica com de Caplletra, revista internacional de filologia com de la mateixa biblioteca Sanchis Guarner, on quatre dels sis darrers volums estan íntimament relacionats amb aquests temes. Per exemple, el número 67, que és el darrer, porta per títol Per a un ensenyament de l’oral, de Bernard Schneuwly i del morellà Joaquim Dolz, tots dos catedràtics de la Universitat de Ginebra.

Però a més de les publicacions i d’alguns projectes d’investigació hem organitzat fins a 5 activitats el darrer curs entre simposis, jornades i cursos al voltant d’aquests temes, a més del Diploma en cultura, lectura i literatura per a infants i joves. Finalment cal destacar la creació de la UEM, la Unitat per a l’Educació Multilingüe. La UEM nasqué a l’octubre de 2004, al si de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, com a resultat del conveni de col·laboració signat entre la Universitat d’Alacant i la Federació Escola Valenciana, i té com a objectiu oferir assessorament als centres educatius en matèria d’educació multilingüe i potenciar la investigació universitària sobre aquesta àrea. De moment l’activitat més rellevant de la UEM ha estat la construcció d’un WEB (www.ua.es/uem) que ofereix una considerable quantitat d’informació sobre la manera d’afrontar el repte que significa un sistema educatiu on conviuen i s’han d’ensenyar diverses llengües: legislació, enllaços d’interés, bibliografia comentada, convocatòries, i especialment interessant resulta l’assessorament interactiu sobre organització de centres i sobre treball d’aula i experiències didàctiques, etc. Aquest WEB es va presentar oficialment el passat dia 9 de març a la Universitat d’Alacant. Posteriorment s’ha presentat a la Seu Universitària de Benissa i properament es presentarà ací a València i a Castelló. En nom de l’IIFV vull agrair l’esforç esmerçat en la UEM del Dr. Josep Maria Baldaquí, secretari de l’IIFV, del Dr. Joan Borja, del tècnic Eugeni Alberola i de l’ajuda del vicerectorat d’Estructura i Desenvolupament Institucional de la Universitat d’Alacant, al cap del qual es troba precisament la Dra. Isabel Lifante.

Fa ara dos anys, en l’acte de lliurament del VII Premis de la Crítica, a la Universitat Jaume I de Castelló, em preguntava si qui hauria de fer cas de bona part dels estudis que hem publicat, de les anàlisis que s’hi fan, de les conclusions a què s’hi arriba i de les propostes que s’hi ofereixen, en faria prou cas o no ja que era evident que no passàvem per la millor de les etapes en l’aspecte cultural i lingüístic. No es veia per enlloc la voluntat política de l’administració de progressar en el procés de normalització. I afegia que en tot cas les nostres autoritats polítiques, no podrien al·legar que no sabien què calia fer per aconseguir allò que, entre altres preceptes legislatius, la mateixa Llei d’ús i ensenyament del valencià propugna i que no s’aconsegueix. Doncs bé, desgraciadament, les coses, dos anys després, no han canviat gens en aquest aspecte: com a exemples tenim el nou Estatut valencià, el cas que es fa a les diverses sentències judicials, etc.

Però mai més lluny de caure en el desànim. A l’IIFV hem continuat i continuarem, amb tot el rigor possible, treballant per aportar a la societat valenciana els resultats de la nostra indagació en totes les facetes del valencià, integrat en el conjunt de la llengua catalana: la diversitat interna, l’evolució històrica, les manifestacions culturals i literàries, la situació present, la projecció internacional i les perspectives de futur.

Potser val la pena d’insistir que podem i volem ser, per a tots els valencians, el referent per excel·lència pel que fa al model lingüístic que hauríem de fer servir públicament en situacions formals, un referent capaç de garantir un model digne, dúctil i fluid, sense concessions innecessàries a particularismes que dificultarien la intel·ligibilitat entre les diverses varietats geogràfiques de la nostra llengua i sense abandonar una ja llarga trajectòria d’ús, tant en el camp de la literatura com en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits.

En un altre orde de coses haig de fer referència a dues novetats al si del nostre Institut. Per una banda tenim un nou reglament que d’alguna manera significa una refundació del centre. El nou Reglament, ja aprovat pel Consell General de l’IIFV i solament pendent de tràmits administratius en les nostres respectives universitats perquè siga vigent, posa al dia una institució que té com a finalitats principals la investigació, la docència i la transferència dels coneixements. Per això s’obri tant a nous investigadors com a l’estudi transversal de diverses disciplines.

Per una altra banda l’IIFV ha sol·licitat i ha aconseguit (DOG núm. 5233 del 04/04/2006) un Programa Oficial de Postgrau interuniversitari denominat Llengua, Literatura i Cultura. Aquest POP de moment consta del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al context valencià i els posteriors estudis de doctorat. El Màster, de 120 crèdits, que començarà el proper més d’octubre, és a dir d’ací a encara no cinc mesos, està organitzat en dos cursos. El primer any es farà un curs troncal de 60 crèdits de formació comuna. El segon, també de 60 crèdits, serà un curs de formació específica de manera que els estudiants podran triar entre: i) Assessorament lingüístic i cultura literària en l’ensenyament secundari; ii) Assessorament lingüístic i cultura literària en l’administració pública i els mitjans de comunicació; iii) Assessorament lingüístic i cultura literària en empreses editorials i de traducció especialitzada. L’IIFV ha fet, i continua fent, un gran esforç en la preparació d’aquest màster, especialment els companys de la Seu de València, concretament el director de la Seu, Dr. Miquel Nicolàs, la secretària de la Seu, Dra. Gemma Lluch i el Dr. Ramon X. Rosselló. Pense que és de justícia donar-los les gràcies.

En definitiva, estem convençuts que entre el que aporta el nou Reglament i el compromís que significa un Programa Oficial de Postgrau hem fet un pas endavant molt important que garenteix un bon futur a l’IIFV al si de les nostres universitats i el que és més important, una renovació del compromís de servei a la societat.

Em queda fer públic en nom de l'IIFV el nostre testimoni de gratitud a: 1) les universitats de les quals formem part, pel suport que sempre han donat al nostre centre i que esperem continuar obtenint. 2) a les vicerectores i el vicerector que ens honoren amb la seua presència. 3) al director i a la secretària de la Seu de València de l'IIFV i a la resta de membres de la Comissió Organitzadora d'aquesta edició dels Premis de la Crítica, i 4) al senyor Vicenç Villatoro que ens ha fet l'honor d'obrir aquest acte amb una esplèndida disertació.

Finalment no puc acabar sense manifestar que seria bo que tots veiérem els guardonats amb els nostres Premis de la Crítica com una representació qualificada de tots els nostres treballadors i treballadores de la cultura en qualsevol de les possibles manifestacions i mai com un menysteniment envers la resta d'obres i d'aportacions. En nom de l'IIFV la meua enhorabona anticipada als autors premiats així com a les editorials i a les institucions que els han servit de plataforma i també l'encoratjament més entusiasta a tots els que han publicat o realitzat alguna obra o activitat en valencià o a favor de l'ús i de la dignificació del valencià.

Moltes gràcies

Discurs de la Vicerectora d'Investigació de la Universitat de València

Excm. Vicerectora d’Estructura i Desenvolupament Institucional de la UA,

Excm, Vicerector d’Infrestructures d ela Universitat Jaume I de Castelló de la Plana,

Ilm. Director de l’IIFV,

Benvolguts col·legues, senyores i senyors,

com a Vicerectora d’Investigació la UV és una satisfacció personal presidir un acte organitzat per l’IIFV, institut dins del qual duc a terme la meua tasca com a investigadora. En aquesta ocasió personalment tan emotiva paga la pena de recordar que l’IIFV desenvolupa la seua activitat en tres vessants complementaris:

• com a centre de recerca en l’àmbit de la llengua, la literatura i la cultura comunes a tota l’àrea d’expressió catalana;
• com a entitat que promou i difon coneixement, en activitats de docència superior i d’extensió cultural;
• com a organisme que representa les tres universitat públiques valencianen que l’integren en tot allò relacionat amb qüestions idiomàtiques; és a dir, l’IIFV és la veu autoritzada de les nostres universitats en matèria lingüística, una veu col·legiada que contribueix a la construcció social de la realitat amb un punt de vista científic.

En relació al primer vessant, l’IIFV ha acreditat una notable capacitat investigadora i ha obtingut notables resultats en el terreny de la recerca, com bé ho palesen les successives memòries d’investigaciö: els projectes, les monografies i els articles publicats pels seus membres; així com també l’extensa nòmina de les seues col·leccions pròpies (la revista Caràcters, la Biblioteca Sanchis Guarner, Symposia Philologica i Biblioteca Essencial, en coedició amb Edicions Bromera).

Però resulta doblement satisfactori constatar que l’acció investigadora no s’esgota en si. Ans al contrari, l’IIFV, atés el seu caràcter de servei públic, pretén donar a conèixer els fruits de l’esforç investigador i posar-los en relació amb les necessitats comunicatives de la societat valenciana. La concessió dels Premis de la Crítica, que culmina en aquesta acte, és una mostra reeixida d’aquesta voluntat de fer partícip la nostra societat en les activitats de recerca i d’estudi i de fer-hi arribar el parer crític dels filòlegs valencians.

I d’altra banda, ens agrade o no, la Universitat no pot dimitir la funció crítica que la tradició històrica i l’organització social de les societats complexes li han conferit. En aquest sentit, l’IIFV s’ha pronunciat quan ha calgut instant els poders polítics i socials a escoltar el seu parer contrastat. I ho ha fet sempre amb prudència, apel·lant a la concordià, des del respecte a les institucions i a la legalitat, però aspirant a guanyar més espais per a l’extensió social de la llengua pròpia i històrica dels valencians.

Cal subratllar la necessitat que les universitats valencianes i la societat que les acull intensifiquen encara més els lligams recíprocs. Cal fer un esforç per tal d’interpretar adequadament les demandes socials, mirant d’atendre-les tan bé som sapiguem. I convindria que la nostra societat prengués més consciència de l’ingent treball que desenvolupen les nostres universitats en tots els àmbits del coneixement, i en particular, pel que ara ens ocupa, en els de l’estudi, la conservació i la trasmissió de la llengua comuna.

L’IIFV afronta els reptes de la seua triple funció en un moment propici. D’una banda, el marc legal encetat per la LOU i les directrius de l’EEES, amb les repercussions normatives que comporta, projecten el seu treball envers un horitzó més ampli. En aquest context, les tres universitats que integren l’IIFV han renovat els marcs estatutaris i els òrgans de govern. I el mateix IIFV, com ha recordat el seu Director, ha encetat una profunda transformació. Aviat comptarà amb un nou reglament de règim intern, que el dotarà d’una estructura més versàtil; es regirà per a la recerca i la difusió del coneixement per un conspicu Pla d’Actuació i s’iniciarà un POP promogut per l’IIFV, amb la col·laboració de les tres universitats que l’integren, dins del qual, com també ha recordat Joan Ponsoda, s’inclou el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: aplicacions al context valencià.

Només em resta afegir-me a la felicitació conjunta per a tots als premiats, a l’agraïment a en Vicenç Villatoro per l’excel·lent dissertació, als membres de les ponències de cada modalitat per l’esforç de selecció i valoració realitzat, a les auoritats acadèmiques que ens acompanyen, als organitzadors dels premis, i, per descomptat, al públic assistent.

Gràcies a tots